Capdepera
A Gabriel Melis
El llogaret segut damunt d'un coll ovira,
de l'una banda el mar tot vorejat de pins,
de l'altra el pla petit i dividit, on gira
un vent suau les fulles d'arbrets esmaragdins.
El vetllen dos pujols qui drecen llurs molins.
Amb l'innocent bleixar el llogaret respira;
quan li és el sol damunt té uns riures infantins,
i mira, i obre els ulls encar més grans, i mira.
Té Capdepera una àvia, que és un turó vellet,
amuradat, amb cases a on hi fa molt fred;
desertes, amb figueres de moro i atzavares.
Ja fóra Capdepera bon xic entremaliat;
guaita amb trapasseria l'espai, les ones clares.
Mes, com que sempre el mira la vella, fa bondat.