«Aquell Barcelona», que diuen els vells
I
Oh aquelles cases de la vellura,
grans, ab el sostre fosch y llunyà!
eren quietes com a costura;
el sol hi entrava tot casolà.
Hi havia estampes a les parets
dels Argonautes y de Tobies;
els llits hi eren amples y frets,
verdes y grogues les sederies.
Braser pacífich endormiscava;
totes les coses enriolava
l'olor de pomes y roba neta.
Y per les cambres s'ohia sols:
—Layeta, Laya, Laya, Layeta—.
Uns mots alegres com picarols.
Josep Carner, Primer llibre de sonets (1905)