Edicions 62 (Barcelona), 1970
L'any mil cinc-cents sobre setanta-u,
al jorn setzè del mes qui es diu setembre,
partí del port, sens nigun perill tembre,
lo General, qui no té par nigú,
portant amb si tot lo rovell de l'ou,
per expugnar les gents cruels i feres,
dins molts vaixells qui es nomenen galeres,
qui suma fan de dos-centes i nou.
Sens los predits, aporta més avant
sis grans vaixells nomenats galiasses,
qui sens temor per les marines places,
de port en port, amb ell van navegant;
i més avant, amb vint-i-quatre naus,
les quals no es són en lo combat trobades
per faltar vent, anant ben carregades
de tot mester, contra els inimics braus.
Al lector
Ja coneix l'autor no està com pertany
O per no saber o no tenir manya
Aquest fil ordit, flac com telaranya:
No n'hajau enuig, puix ell ja se'n plany;
Puix ell ja se'n plany, llegidor cient,
Vullau que de vós puga ell aprendre,
I si trobareu cosa que reprendre,
Oïu, que us vol ser deixeble i servent.
Lo seu nom ací trobareu llegint,
Prenent dels renglons la lletra primera,
Restant satisfet d'aquesta manera;
En les cobles tres que està escrivint
Veureu en quin lloc és nat i nodrit,
E l'art o profés on s'assegura;
Remirau-ho bé, que en esta lectura
Està per aquell posat en escrit.
Deixareu a part, discret llegidor,
En res de maldir l'envejosa traça,
Mas si trobareu grosser de filassa
Aquest drap teixit sens nigun primor,
Treballau, amic, que, per vós refet
E ben reparat, dins vostra botiga
Restant molt perfet, de vós tothom diga:
Oh, quant bé refeu lo que fonc mal fet.
Exhortació
Si voleu pagar amb santa penyora
lo molt que deveu al nom senyalat,
procurau que sia vostre cors ornat,
seguint la virtut, que l'hom tant decora;
seguiu la virtut, obrant cada hora
amb gran caritat, en Déu esperant,
qui té per costum de ser ajudant
a qui per sos crims devotament plora.
Per animar la sua noble gent,
qui ja per si molí animosa era,
se fa portar de galera en galera,
i així passant, los exhorta breument,
que en aquell punt, espai no té ni lloc,
que puga fer parlant llarga tardança,
perquè lo temps de començar la dansa
era vingut, per fer lo mortal joc.
Portant en mans una devota creu,
entre els seus va l'animós fill de Carlos,
amb gran esforç, per millor animar-los
al dur combat que esperen fer en breu,
dient així: «Oh los meus cars germans,
considerau que vui fem esta guerra
per defensar la santa llei i terra
de nostre rei d'aquests inimics cans.