Editorial Moll (Palma), 2003
La impremta Gràfiques Miramar anava adquirint cada vegada més força en clientela i en instal·lacions. El vellíssim local del carrer de la Dragona, on s'havia establert, ja resultava petit — a més d'incòmode —, i En Norbert Bauzà hagué de llogar, de poc en poc, diversos locals en aquell barri de la Calatrava: una planta baixa per a despatx, una altra per a magatzem de paper, una altra per a paper imprès... Aquesta dispersió era perjudicial, principalment perquè feia perdre molt de temps en desplaçaments; i jo mateix me'n ressentia perquè els volums impresos d'obres de la meva editorial havien d'estar amagatzemats en aquells mateixos espais que la impremta necessitava. Calgué pensar seriosament de trobar local prou gran perquè la feina i els depòsits de les dues empreses quedassin ben instal·lats i delimitats.
Ja havíem visitat diferents edificis sense resultat, quan casualment, a principis de 1963, vaig saber que estaven venals, en el mateix barri de la Calatrava, una planta baixa i els pisos segon i tercer de la mateixa finca, que era d'una extensió considerable: 380 metres quadrats de superfície. L'anàrem a veure i resultà evident que se'ns oferia una ocasió magnífica: En Bauzà compraria la planta baixa per instal·lar-hi la impremta, i jo compraria els dos pisos — a preu molt més baix, perquè eren grans quadres inhabitables — per a situar-hi el magatzem de l'editorial. Així ho férem: es traslladà la impremta i tot el paper imprès o per imprimir, i començàrem a respirar tranquils.
Pocs mesos després sortí també venal la resta de l'edifici, o sia, un entresol i el primer pis, que eren ben habitables, i ho vaig comprar sense pensar-m'hi gens, encara que el preu era com quatre vegades el dels dos pisos alts. Una part del primer pis — devers 36 metres quadrats — estava ocupada per una terrassa descoberta; la vaig fer cobrir, i quedà convertida en una bella sala per a despatx, amb amples finestrals que li donen una claror esplèndida.
Aquesta reforma i ampliació de local em permeté de traslladar a la Calatrava — exactament al carrer de la Torre de l'Amor, 6 A — la meva biblioteca i les calaixeres del Diccionari, amb la qual cosa el pis de la plaça d'Espanya, on tenim el domicili familiar, quedà alleugerit de pes i augmentat de capacitat.
Una part del primer pis de la Calatrava estava ocupat per llogaters, però trobaren un local que els agradava més i deixaren lliure el meu. Això em donà ocasió d'oferir-lo com a local social a l'Obra Cultural Balear mentre no en tingués de millor, i així he vist desplegar-se dins casa meva aqueixa institució que consider com una filla. Ja que havia nascut justament dins la casa on visc.
Entre altres mèrits, Sanchis tenia el d'haver promogut els aplecs dels "Amics de les Lletres"; i després d'una llarga interrupció d'aquelles excursions, n'organitzàrem una d'extraordinària, destinada expressament a acomiadar En Sanchis en la seva partida definitiva de Mallorca. L'eixida es va fer al Puig de Sant Salvador de Felanitx, el 16 d'agost de 1959. Hi participaren uns cinquanta excursionistes procedents de Palma, de Sóller, de Felanitx i de Santanyí. Dins l'hostal que hi ha a dalt de la muntanya férem el dinar de germanor, després del qual es llegiren moltes adhesions d'amics absents, els companys Antoni Amorós i Miquel Fullana oferiren l'homenatge i jo vaig entregar a Sanchis Guarner un àlbum d'autògrafs d'escriptors i artistes mallorquins, i li vaig adreçar un breu parlament en què barrejant la cordialitat amb la brometa, li deia:
"Manuel Sanchis Guarner: Te'n vas de Mallorca, segons dius, per l'única raó que et podia decidir anar-te'n: València. Te'n vas després de setze anys de conviure amb nosaltres i de desplegar ací una activitat que sempre serà recordada. Els qui més la recordaran i estimaran en tot el que val, seran, naturalment, els més acostats a l'Obra del Diccionari, objectiu principal de la teva estada a Mallorca.
Però també tindran motius de recordar-te sempre els escriptors mallorquins, vells i joves, des dels qui encara escriuen poemes èpics fins als moderníssims qui empren paraules gruixades o entonen madrigals als productes Catigène; des dels qui són continuadors fidels de les tradicions de l'Escola Mallorquina, fins als "jóvenes bárbaros" que s'esforcen a infiltrar dins l'illa de la calma versos demolidors d'idearis i de preceptives.
Et recordaran tots, els tradicionalistes i els revolucionaris, perquè tots t'han vist actuar com a orientador i animador de les activitats literàries mallorquines d'aquests quinze anys darrers. Tots t'han vist, a les tertúlies de lletraferits, teoritzar i catequitzar en nom d'una amplitud d'esperit que no diré que fos ignorada entre nosaltres, però que no havia trobat qui la proclamàs i en fes bandera doctrinal.
Per això, a Mallorca t'has carregat d'una greu responsabilitat: tu tens bona part de culpa dels delictes literaris que s'hagin pogut cometre ací darrerament i que no és dubtós que et donen una mica de corcó de consciència. Però no tot han estat delictes: hi ha una part positiva molt important, hi ha noms i obres d'escriptors joves que fan molt de respecte i que també han trobat estímul en les teves orientacions. I cal reconèixer que enmig de l'acció estimulant has sabut exercir també, quan ha estat oportú, la missió de refrenar els ímpetus i de posar les coses en el seu lloc si els folls més o menys descominals intentaven dur massa lluny els principis llibertaris.
En resum: crec que t'has guanyat la gratitud de tiris i troians, de vells i joves, de puritans i agosarats. N'és bona prova aquest àlbum d'autògrafs amb què la gent de lletres, sense distinció d'edats ni d'escoles, t'ha volgut expressar la seva simpatia, la seva adhesió cordial i la recança amb què veu la teva corporal separació.