Columnes d'hores (1965-1990)

Columna Edicions (Barcelona), 1990

Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Pàgina: 15
Indret: Sala de la Columna (Vic)

Dues planes

He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.

Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.

Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.

Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.

Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Pàgina: 47
Indret: Les closes (Vilamacolum)

Des de les Closes, I

 

Abans de l'alba em desvetlla

l'ombra d'una ala de llum

tanta claror pressentida.

 

Abrigada de records

darrera grans balconades

de casa viva entre ocells

 

respiro cada alè d'aire

remor d'escuma en la sorra

allunyada entre gavines.

 

Escolto el pols de les roses

un silenci de parpelles

damunt els ulls estimats.

 

Creixença de mots somnio

encara humits de rosada

del calze fosc de la nit.

Autor: Maria Àngels Anglada i d'Abadal
Pàgina: 62
Indret: Les closes (Vilamacolum)

Des de les Closes, II

 

Recorda sempre aquesta claror

de la tarda —assuavida

pel trenat dels xiprers i dels llorers

flairosos— com la veus, ja enyorant-la,

darrera els finestrals.

 

Recorda sempre aquesta claror

gràvida d'ocells quasi tots invisibles

fora d'una cardina que es gronxa

a la branca més alta del més alt xiprer.

 

Així la tarda del cor, abans resplendent,

és entelada d'ombres allargades

i d'aquest gris que em crida

el nom més estimat.

I també els ocells que em cantaven a dintre

s'encauen, errívols, i només

molt de tant en tant

un s'escapa, s'eleva del llac del silenci

i assaja una cançó des de la branca arrelada

en la llum de la fona amorosa memòria.