Columna Edicions (Barcelona), 1990
Dues planes
He estimat el Montseny sense ametistes,
la plana adusta en els seus llargs hiverns,
els vels espessos d'imprecisa boira.
Conec el ressò clar de les campanes
als vells carrers de la ciutat dels sants,
la plaça on van penjar en Bac de Roda.
Camí dels vents, he estimat l'altra plana,
els vols de les gavines als sembrats,
les aigües, com nosaltres, indecises.
Somrient, l'alabastre de les verges
dins els seus temples de color de temps.
El mar, que va ser un dia camí nostre.
Des de les Closes, I
Abans de l'alba em desvetlla
l'ombra d'una ala de llum
tanta claror pressentida.
Abrigada de records
darrera grans balconades
de casa viva entre ocells
respiro cada alè d'aire
remor d'escuma en la sorra
allunyada entre gavines.
Escolto el pols de les roses
un silenci de parpelles
damunt els ulls estimats.
Creixença de mots somnio
encara humits de rosada
del calze fosc de la nit.
Des de les Closes, II
Recorda sempre aquesta claror
de la tarda —assuavida
pel trenat dels xiprers i dels llorers
flairosos— com la veus, ja enyorant-la,
darrera els finestrals.
Recorda sempre aquesta claror
gràvida d'ocells quasi tots invisibles
fora d'una cardina que es gronxa
a la branca més alta del més alt xiprer.
Així la tarda del cor, abans resplendent,
és entelada d'ombres allargades
i d'aquest gris que em crida
el nom més estimat.
I també els ocells que em cantaven a dintre
s'encauen, errívols, i només
molt de tant en tant
un s'escapa, s'eleva del llac del silenci
i assaja una cançó des de la branca arrelada
en la llum de la fona amorosa memòria.