Solsona Comunicacions (Solsona), 2000
La ceguera
Ombra immensa que em sities,
nit eterna del meu ser,
de la llum de tots els dies,
quin oblit me'n véns a fer!
El teu fum de tota cosa
brill i forma bé encobreix
i no roba a tota rosa
la bellesa, tanmateix?
Quants raigs mates de llanterna!
Quantes neus véns a ennegrir!
Ombra immensa, nit eterna
sens albors de cap matí!
Virolai a la Verge del Claustre
Poncella bruna. Sol de Solsona
d'amor ardències; somriures d'or.
Regneu-hi sempre com a Patrona,
Verge del Claustre, dins nostre cor.
I
Joia divina,
flor sense espina
que feu enlaire
sentors de mel.
De vostres plantes,
ànimes santes,
com el dolç flaire,
pugeu al cel.
II
Puix sou florida,
d'eix maig de vida
deu esperances
a tot solsoní.
Us fa en maleses,
precs i promeses;
en les bonances
càntics sens fi.
Poncella bruna. Sol de Solsona
d'amor ardències; somriures d'or.
Regneu-hi sempre com a Patrona,
Verge del Claustre, dins nostre cor.
El plataner de la Plaça de la Catedral
Tant més que un arbre que de tendra ombria,
omple la plaça de la Catedral.
Be sembla ell tot un guaita, nit i dia,
fet a la vigilància del portal.
Gegant que ni s'ajup per cap injúria
del campanar que el mira de reüll,
ni llença més que ombrades de cantúria
pel transeünt que sota d'ell s'acull.
Ell, l'arbre, sí, dels mil i un nostres passos.
Ell va rebent-nos sempre com en braços
des de la nostra anada baptismal.
I quan ja amortallats deixem Solsona,
tot d'un bes d'ombra en plor, llavors bé dóna
el seu "adéu" al nostre pas final.
La Plaça del Palau
Recer sagrat; estoig de pedra vella.
Oh, joia de la plaça del Palau!
Oh, etern silenci de la seva pau,
trencat sols per l'oquina cantarella
de l'aigua d'una font que a dolls hi cau!