Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Aquest edifici en el seu aspecte més extern és d'estil barroc neoclassicitzant, construït entre el 1776 i el 1779 per l'arquitecte solsoní Francesc Ponç, sota el govern del bisbe Rafael Lassala. Té tres plantes i els baixos, on hi havia cellers i estables. A la façana de la plaça es destaquen les sis columnes adossades de pedra a la planta baixa, l'ornamentació neorenaixentista a balcons i portes, i la gran barbacana del frontis. Hi poden ser llegits al davant una prosa Del Diari 1918, de J. V. Foix, que té l'indret com a escenari d'una facècia amb ressons mironians, un fragment de Josep Pla, un epigrama de Ramon Valls i Pujol i un breu text descriptiu de Vidal Vidal.
D'amagat del senyor Bisbe, i forasters arribats de nou, hem cremat els espígols a cada cap de carrer i pels racons de la placeta. Tothom ha tancat portes i finestrons amb forrellats medievals; però "sentíem" que ens sotjaven, i hem pintat ulls hostils a les parets i al portal major de la muralla. Hem trucat, inútilment, a l'espardenyer; hem cridat, sense esma, pels canarons de l'hort de les Monges. Es feia fosc i pensàvem d'anar-nos-en riu amunt amb els sarrions carregats de camusses, quan, del costat de la Vall, han arribat, en comunitat, els adeptes amb una esfera amb les colors del crepuscle, a les mans, camí dels Estudis, i seguits dels fàmuls portadors dels gibrells on dormen les oliasses. Ho hem vist tot més clar. S'han obert les cases, i grans i fadrins han sortit cap a la Plaça de la Font. Han hissat un bou mort de fresc dalt el pal que en centra el perímetre, í han ballat amb les testes guarnides amb crineres vegetals. A mitja part, les noies, tot intentant d'encotillar llur natura frondosa, ens han imprecat braços en creu. Flairoses d'espluga humida, han omplert els cossis de caça morta i cendres calentes i, amb mots incitatius, ens han maleït. Ens hem escapat per l'ull central del Pont, amb capitells falsos sota braç.
Formant angle amb la catedral — un angle que crea un racó prodigiosament italià — hi ha el Palau Episcopal, que és un magnífic casal ple de senyoria. Unes escales amples porten a l'interior del palau. En un dels seus pisos, hi ha el Museu Diocesà i l'Arxiu de la Mitra. Durant el segle passat la Diòcesi de Solsona fou suprimida arran d'un concordat que negocià un Govern qualsevol. Josep Morgades fou nomenat administrador apostòlic de Solsona i posà els fonaments del Museu. El bisbe Morgades ha deixat un record inoblidable per tots els llocs on desplegà la seva activitat. Fou un dels homes d'acció millors de la seva època; una personalitat destacada en la història del país.
La façana principal de la catedral fa cantonada amb el palau episcopal, formant una raconada deliciosa, una placeta italiana centrada per una font que sustenta un canelobre amb cinc fanals.
El bisbe Lassala va posar la primera pedra del seu palau en 1776. Es tracta d'un edifici esplèndid, de línies distingides i esveltes, molt elegant. Tres pisos i 27 balcons, emmarcats per pilastres de pedra picada, coronades per gerros monumentals, s'integren en aquest frontis, considerat amb el del palau barceloní de la Virreina com l'exemplar més paradigmàtic del neoclàssic català.
La Plaça del Palau
Recer sagrat; estoig de pedra vella.
Oh, joia de la plaça del Palau!
Oh, etern silenci de la seva pau,
trencat sols per l'oquina cantarella
de l'aigua d'una font que a dolls hi cau!
Altres indrets de Solsona: