Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El claustre originari, romànic, fou destruït en convertir-lo a l'estil renaixentista. Ens en resten les voltes primitives, com es veu en un trios descobert, i una artística portalada romànica del segle XII, tapada al segle XVII i redescoberta el 1949. Al pati del claustre hi ha el pou on va ser amagada la imatge de la Mare de Déu del Claustre. És un bon lloc per llegir el virolai que li dedicà Ramon Valls i Pujol i una breu descripció que fa del conjunt Vidal Vidal.
Aquesta església és, en realitat, un amuntegament una mica caòtic d'elements heterogenis. Si els absis són romànics, igual que la base del campanar, la culminació d'aquest i la nau principal són gòtiques, i les façanes són del segle XVIII, com el claustre. Precisament d'aquest recinte agafa el nom la patrona local, la venerada Mare de Déu del Claustre, a la qual es ret culte en una capella lateral de planta de creu llatina i dues cúpules, víctima d'incendis intencionats en 1810 i 1936, que han malmès una ornamentació barroca de molt mèrit, comparable a la de la Mare de Déu dels Colls de Sant Llorenç de Morunys. La imatge va ser trobada en un pou d'aquest claustre.
Virolai a la Verge del Claustre
Poncella bruna. Sol de Solsona
d'amor ardències; somriures d'or.
Regneu-hi sempre com a Patrona,
Verge del Claustre, dins nostre cor.
I
Joia divina,
flor sense espina
que feu enlaire
sentors de mel.
De vostres plantes,
ànimes santes,
com el dolç flaire,
pugeu al cel.
II
Puix sou florida,
d'eix maig de vida
deu esperances
a tot solsoní.
Us fa en maleses,
precs i promeses;
en les bonances
càntics sens fi.
Poncella bruna. Sol de Solsona
d'amor ardències; somriures d'or.
Regneu-hi sempre com a Patrona,
Verge del Claustre, dins nostre cor.
Altres indrets de Solsona: