Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Al costat de llevant de la catedral es poden observar els absis del primitiu temple romànic, consagrat el 1163, del qual els documents de l'època diuen que era "famós en tot el món". En construir-se la catedral gòtica en una sola nau, es conservaren els tres absis romànics que resten, com a sagristia, darrere l'absis gòtic. També se'n conservà el campanar, la part superior del qual va ser retocada i transformada en part durant el segle XVI. Un fragment de Josep Pla ens ajudarà a acabar-nos de fer una idea del conjunt monumental que centra la catedral.
Tot el barri que circumda la catedral és monumental i d'un sabor inconfusible. De la catedral (segle XII), se'n conserven tres absis romànics, que, d'entrada, impressionen el viatger que arriba venint de Cardona. Però la fàbrica és gòtica. Probablement sobreposada a l'ordre anterior, com ho demostren les investigacions que fan al claustre, on el romànic sorgeix amb la seva bellesa insuperable. La portada és d'ordre barroc. La catedral fa una impressió de nuesa superba que es va lentament repoblant. Cal esperar que no mancaran l'encert i el bon gust en la decoració interior total. L'art religiós que ha produït el país en els últims anys — art que ha fet guanyar molts de diners — ha estat poc afortunat.
A mig carrer de Llobera la comitiva es va trobar amb la processó que venia de la catedral, presidida pels bisbes de Solsona, de Lleida i de Mondoñedo. Units l'altar i el tron, van avançar fins al temple i es van distribuir pel presbiteri.
La capella va entonar un tedèum. Mig il·luminat per la claror que projectaven els vitralls de l'absis, el rei contemplava. La catedral era alta, llarga i torta. Els bancs eren plens de gent; a la quarta o cinquena renglera va veure fugaçment un cap que sobresortia. El cor recordava que la terra sencera i el cel, els serafins i els querubins i les enormes potències celestes celebraven el Senyor. Don Carles s'entendria i somiava -una mica espantat per la supèrbia del somni, esforçant-se a situar el seu desig en el marc trist i efímer dels humans- el dia que entraria a Madrid i tots els petits éssers espanyols el venerarien unànimement, sense deixar-se embadalir per doctrines noves i confuses. Alçava els ulls cap a les voltes; torta com era, la catedral resultava acollidora. La seva mirada va tornar a
fixar-se en un cap més alt que els altres, vermellenc. El rei va notar un dolor al peu.
Don Carles va sortir del temple envoltat per l'eixam de les autoritats i el van dirigir al palau del bisbe, on s'havia d'hostatjar. El prelat va oferir-li la seva cambra. Asseguts el monarca i l'infant a la sala de les visites, va començar el besamans. Cerimoniosament van tornar a passar totes les autoritats: l'ajuntament, la Reial Junta Superior, els bisbes, els generals, els marquesos desvagats i encuriosits, priors incòmodes, mares superiores. Enmig del sopor, una imatge va sobresaltar el rei: aquell cap estret, angulós, vermellenc, havia sortit un moment de darrere una cortina. Va ser un instant; potser era una il·lusió de l'entreson.
Després del besamans tocava ensenyar-se al balcó i veure desfilar les tropes catalanes. Eren més de deu mil soldats: ¿una hora, dues? Dret, agafat a la barana, el peu li feia un mal penetrant, sostingut, com l'existència dels liberals. Les tropes avançaven massa a poc a poc. El rei va girar-se cap al seu nebot per fer l'elogi protocol·lari de l'espectacle i va estremir-se: rere seu hi havia aquell estranger, un pam més alt que ell, escardalenc, amb un somriure dibuixat a la cara.
-Aleja a ese hombre de mi real persona -va dir don Carles al ministre que tenia més a prop.
Altres indrets de Solsona: