1
El Museu Episcopal va ser inaugurat l'any 1891 pel bisbe Josep Morgades, que llavors presidia la Societat Arqueològica de Vic. Aquesta societat havia creat el Museu Lapidari amb motiu del descobriment del Temple romà l'any 1882, base del Museu Episcopal. Les seves primeres instal·lacions ocupaven l'espai situat sobre el claustre de la catedral i del palau del bisbe. L'any 1898 va ser nomenat conservador del museu Josep Gudiol i Cunill, gràcies al qual les col·leccions van augmentar considerablement. Aquest treball va ser continuat amb gran obstinació, entre 1931 i 1978, per Eduard Junyent i Subirà. El 1941 es van traslladar a l'antic col·legi de Sant Josep, situat al costat de la catedral de Vic. L'any 1995 es va signar un conveni entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat i la Generalitat de Catalunya que comprometia a aquesta a assumir la construcció d'un nou museu. Les obres es van fer sota la direcció arquitectònica d'Alfonso Milà i Federico Correa. Es va refer el col·legi de Sant Josep, construint un nou edifici a mida per a albergar les grans col·leccions de què disposava el fons de la col·lecció. El nou museu es va inaugurar el 18 de maig de 2002.
En el museu, s'hi guarden obres d'excepcional valor de l'epoca romànica i gòtica com també una important col·lecció lapidària. Pel que fa a la literatura, preserva el bressol que va allitar Jacint Verdaguer d'infant i mossèn Josep Gudiol i Cunill, que en fou conservador entre 1898 i 1931, va ser literaturitzat com a mossèn Ferro Vell a la novel·la Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Per aquest motiu, davant del bressol del poeta, proposem de llegir un fragment de La Pomerola, poema en bona mesura autobiogràfic; un fragment de la novel·la de Llor en l'apartat dedicata a la meòria de mossèn Gudiol i, finalment, un text de Josep Pla que valora la importància d'aquest museu en l'època que visità Vic i el veié en l'antic edifici.
