Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El raval que originà el carrer Sant Pere, al segle XIII, cresqué a l'entorn dels molins propers a l'horta coneguda com a Letrans. La veritable expansió urbana del carrer s'esdevingué quan, en canviar el traçat del camí de Barcelona que es va fer passar per aquest indret arran de la construcció del pont del Remai, ja que el de Queralt havia quedat desfassat. Entre aquest raval i les vies del tren hi havia, segons novel·la Miquel Llor a Laura a la ciutat dels sants, una casa de barrets prou famosa amb el nom de cafè de Pica-Pica. Podem llegir en qualsevol punt del carrer el fragment en què Tomàs i la colla hi van alhora que conviden l'oncle Joanet.
Els quatre homes travessen la plaça, vorejada de llums melangiosos; se'n van cap al carrer de l'estació per fer temps i perquè la gent que els miren no puguin figurar-se que volen deixar-se caure al cafè de la Pica-pica. Tot d'una, a en Tomàs li sembla veure l'oncle Joanet que travessa la cantonada, amb els guants de cotó, l'abric abonyegat i el seu aire d'home distret que ensopega amb totes les pedres. Heus ací un magnífic element de distracció per a la colla de bromistes. El vell diu que torna del Centre, on assagen Els Pastorets, i ell s'hi distreu cada vespre, després d'haver sopat sol entre les seves motllures d'or, l'angelet de l'altar i les antiguitats millorades.
En Tomàs el convida a anar amb ells. Riuran, aniran en un indret molt divertit on veurà tot de noies forasteres amables i alegroies que enamoren.
—No faci el desmenjat, oncle, que ja l'he vist prou vegades anar i venir de Barcelona, mig amagant-se pel tren!
—No és pas per fer res de mal —es defensa el vell.
—És clar que no, al contrari! Però ja sabem que mira les noies de reüll. Vingui, i nosaltres ho paguem tot; ens estarem en un raconet del primer pis del cafè, sense que ningú ens vegi, i farem ressopó.
L'home es deixa arrossegar endut per una il·lusió pueril. Entren al cafè per la porta petita, la de l'escala del pis. A en Tomàs li sembla que es divertirà molt, que aquella mica de contrarietat que sent com un fibló que el burxa no sap ben bé on, se li fondrà amb quatre rialles a la salut de l'oncle Joanet. Al pis, els serveis són més cars, però es té l'avantatge que podeu retenir les cambreres tota la vetlla, lliures de les "infidelitats" obligatòries del saló general. A més, són noies escollides d'entre l'escamot de dones arreplegades pels cafetons del Paral·lel i dutes des del tren amb el cotxe de la presó, per evitar la clamadissa de veus més o menys blanques de la ciutat, sempre que el cap de policia fa el distret amb l'ajut d'un parell de bitllets de banc dels mitjans.
Altres indrets de Vic: