Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Situat a la part alta del municipi de Gurb de la Plana, domina una bona panoràmica i, entre d'altres masos, el de Mont-ral. La tomba de Laura o Mercè de Ventós es troba a mà esquerra en el nínxol 192 o 201 (la clau del cementiri s'ha d'anar a demanar a la farmàcia de Gurb, a peu de carretera). Hi escau la lectura del final de la novel·la, perquè en realitat, Mercè de Ventós se'n va anar de Comarquinal cap a Barcelona tal i com es narra a la ficció, però durant la guerra va haver de demanar acolliment, de nou, als de Rocafiguera i així passà els últims temps de la seva vida al mas de Mont-ral.
Estones terribles, desvaris innominables, desig de la mort. I els fums de les xemeneies, els núvols dramàtics de la tardor, la franja violeta del mar, li recorden la boira de Comarquinal, les cantonades barroques, els arcs de la plaça, les campanes familiars, el ròdol de claror de mel damunt la catifa; en Pere!, miratge de l'amor, cada dia una mica més esborrat. Recorda la companyia d'en Tomàs... grosser... sol com ella... vexat... innocent... culpable... seu, ara que és lluny... les besades, la pressió dels braços de l'home... seu.
Li sembla que hauria d'anar-se'n, que tard o d'hora se n'anirà qui sap on, enllà d'aquella boirina... per oblidar de debò. Potser enllà d'enllà hi ha la felicitat i, anant més lluny, donaria la volta al món i es trobaria de cara al poble que l'ha rebutjada, poble odiós, poble estimat, amb tota la seva gent que també sofreix i ha de morir, com ella, que hauran de rodolar daltabaix de la fondalada misteriosa, impalpable, amb l'inútil anhel d'evadir-se...
¿Anar a la delícia, a l'horror de Comarquinal impossible? Quedar-se al convent? Travessar el mar? Fondre's cel amunt, com una volva, en les blavors de l'aire! Senyor!, només una mica de felicitat!; una mica de la Vostra serenor divina. Senyor Déu!, per no morir ofegada, per alliberar-se del resclosiment d'aquestes parets mediocres que l'empresonen. Senyor!; una mica de felicitat de no res...
Mossèn Joan Serra interromp la lectura de la darrera carta de la Laura que li conta totes aquestes vaguetats; contempla els caràcters de l'escriptura, fina, vacil·lant, incerta com la mà que els ha traçats. Rodeja el paper amb els dos braços; hi acosta els llavis, reverentment.
-Laura!; il·lusa incorregible... -mormola.
La Laura, darrera la seva finestra de Pedralbes, contempla, amb angoixa, la llunyania del mar, temptadora, enganyosa.
Mossèn Joan, a Comarquinal, des de la seva finestra, mira com la boira li esfuma totes les llunyanies; i encara sembla que no hi estigui ben avesat. I la boira, densa, cau i abriga la ciutat amb tots els seus sants vius i morts.
Altres indrets de Gurb: