Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La Plaça Xica rep aquest nom a causa de la seva proximitat amb la Plaça Gran. És, de fet, on el carrer de Sant Cristòfol s’amplia i on conflueixen diversos carrers. Ramon Salicrú (Mataró, 1947), en el llibre Mataró carrer a carrer, diu que la plaça quedà plenament configurada el 1613. A la cantonada del carrer d’en Pujol hi ha la botiga modernista La Confianza (1894), obra de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956). La Pilar González-Agàpito (Mataró, 1949), que hi va néixer i créixer, perquè els seus pares tenien la botiga de “Les Olivetes” n’evoca els sons, les olors i els colors i la Care Santos (Mataró, 1970) la descriu, ja que és un dels escenaris de Diamant blau.
El sol rasant de les set del matí que pujava per “Les Escaletes” fins que arribava a la Plaça Xica és un dels meus records visuals. Anava acompanyat del soroll de les persianes metàl·liques de les botigues que començaven l’activitat. El xerric de la carnisseria serrant els ossos feia estona que se sentia. L’olor de les ensaïmades es barrejava amb l’aroma de la torrefacció del cafè. L’olor de les ametlles torrades buscava el seu espai entre aquella barreja d’olors difícil d’apaivagar era l’olor de la cuita dels menuts; la greixor que desprenien els llardons era l’única que la podia combatre. Intentava treure del cap l’olor del gra cuit: les mongetes, els cigrons i les llenties. La xocolata desfeta s’obria pas en aquell batibull d’olors, en els quals a la tardor s’hi afegia la intensa ferum del vi trepitjat. La salabror de les olives, els trossos de tonyina omplint els plats, els pebrots vermells... Tot el conjunt feia que les glàndules salivals es posessin en funcionament. Poder gaudir d’aquestes sensacions activava altres sentits.
Els colors prenien la seva màxima intensitat en el roig de la carn, la barreja de colors de les mongetes i els cigrons, el negre, el verd i el groc de les olives que acabaven de sortir del suc, el vermell i el verd dels tomàquets es mesclaven amb l’or vell i el vellut de les clàudies. El blanc trencat dels ciris i el vermell de les espelmes. Les betes i les cintes posaven el toc de lluentor a la simfonia de colors. El color de marbre del bacallà en remull es confonia amb el marbre blanc que l’acollia. La fruita de porcellana, el roig dels bistecs, el rosa de les botifarres, el blanc trencat del bacallà, la negror del cafè, el marró clar de les ametlles, el groc esblanqueït dels cigrons, el ros i el blanc dels ous barrejats i el plata de les bateries de cuina despertaven les ganes de poder tocar els colors.
Què hi havia darrere d’aquella simfonia d’olors. De colors i de sorolls? Una colla de botigues configuraven els comerços de la Plaça Xica, cadascuna amb la esva història i les seves estratègies comercials. Històries personals i familiars que naixien i desapareixien.
Altres indrets de Mataró: