Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
En aquest indret hi havia hagut, des del 1685 fins al 1936, el convent de les monges carmelites descalces, conegudes com a Tereses. En començar la guerra civil, l’edifici fou incendiat i, posteriorment, enderrocat. La plaça es denominà llavors 19 de juliol. En el franquisme, prengué el nom de Plaza de los Caídos i s’hi projectà un monument, que va ser objecte de l’atemptat de què parla Manuel Cuyàs (Mataró, 1952-2020) en la seva novel·la autobiogràfica.
A Mataró, un dia va aparèixer a terra una mà de l'estàtua que presidia el conjunt monumental erigit a la memòria de "los Caídos" després de la Guerra. Les autoritats locals van parlar d'atemptat. Van voler organitzar per aquest motiu un acte de desgreuge, però quan ja ho tenien tot preparat un especialista va dictaminar que la mà havia caigut pel seu propi pes a causa de la mala qualitat de la pedra utilitzada per l'escultor. L'ajuntament va encarregar un monument nou, aquest cop de granit, perquè durés tota l'eternitat. A principi de 1974, coincidint amb el consell de guerra a Salvador Puig Antich, el monument va ser volat de matinada per un escamot anarquista local. L'explosió es va sentir d'una punta a l'altra de la ciutat i va despertar tothom. Jo coneixia un dels autors de l'atemptat. Havia vingut des de petit amb mi a col·legi i no en tenia gaire bon record perquè un dia m'havia trencat un paraigua. Ho va fer sense voler però no es va disculpar, sinó que encara va riure.
L'execució de Salvador Puig Antich ens va afectar molt. Qualsevol de nosaltres podria haver estat ell, si no per ideologia i acció, per edat. La nostra possible reacció va neguitejar la policia, que ja anava esverada després de l'explosió del monument als caiguts, i vam notar que la repressió s'acusava. A mi no em van renovar el passaport.
Altres indrets de Mataró: