Plaça de Cuba

A la primera meitat del segle xix, el terreny de l’entorn d’aquesta plaça era una horta coneguda amb el nom d’Horta del Lleó. L’Ajuntament permet als propietaris d’edificar el terreny a canvi de cedir gratuïtament un espai per a una nova plaça que es dirà, precisament, plaça Nova (acord municipal del 26/05/1843). El carrer que va des del Camí del Mig fins a la plaça seria el carrer de Cuba, que acabaria donant nom a la plaça.

La plaça de Cuba rebé oficialment el nom del segon president de la Primera República Francesc Pi i Margall (Barcelona, 1824-Madrid, 1901), que acabava de morir, per decisió del consistori (sessió del 5/12/1901), però ja era coneguda amb el nom de plaça de Cuba i el poble mantindrà sempre el nom popular. Al mig de la plaça, s’inaugurà, el 12 d’abril de 1936, en el marc de les festes de la República, un mercat cobert, projectat per l’arquitecte i l’enginyer municipals Lluís Gallifa i Grezner i Ignasi Mayol i Pasant, respectivament. Anys més tard, rebria el nom de Mercat de la Concepció, tot i que popularment no ha deixat mai de ser el mercat de la plaça de Cuba.

A la part de dalt de la plaça, hi ha l’edifici de dos cossos construït per Josep Puig i Cadafalch (1892), que el 1931 és reformat per Gallifa i Grezner per dedicar-lo a l’ensenyament secundari. Hi havia hagut l’escola de primària Mare de Déu del Pilar, que després es denominaria Angeleta Ferrer. Va ser la primera seu de l’institut de Mataró, que, el 1958, havien d’impulsar Alexandre Satorras i Angeleta Ferrer.