Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La idea de construir un port, tot i que perseguida des de sempre pels mataronins, no va rebre el primer recolzament institucional de manera oficial fins al 1702, quan Felip V va atorgar el títol de ciutat a la fins aleshores vila de Mataró. Al llarg dels anys hi hagué diversos projectes de fer un port, però tots feren aigües, fins que per iniciativa pública i privada el va fer realitat a les acaballes del segle XX. Jordi Pujol, Manuel Mas i Josep Beltran van col·locar la primera pedra del port el 10 d'abril de 1988. Les obres van començar el 2 de maig del mateix any i es van prolongar fins el 7 de juliol de 1991, dia en que es va inaugurar acabant així amb els 289 anys d'espera de tots els mataronins. Des de l'espigó estant es té una panoràmica de la ciutat que invita a llegir el poema que Josep Punsola li va dedicar, tot i que el perfil de la ciutat ha canviat molt en els anys transcorreguts d'aleshores ençà.
Mataró
Si vas néixer de la mar com la petxina,
et voldria de la mar, com vela blanca,
oblidant-te un xic del fum que et despentina
i amb què el vers que em surt de dins se m'entrebanca.
Sobre el nacre de conquilla endormiscada,
les anyades que t'emboiren t'han gravat
xemeneies i una roda esbojarrada
on fulgura el crit pompós que et diu: CIUTAT.
Cavallàs de ferro i foc va occir la pau:
va venir-nos, udolant, de Barcelona.
Va estremir-se esgarrifat, el camí blau
on trenaven placideses sorra i ona...
A gambades, va arribar-nos un progrés
que movia estranyes febres poble endins;
quan naixia el règim seu, prosaic i obès,
se'ns moria un regne verd, de mar i pins.
El progrés, de tot això, no en feia cas;
damunt nostre, un peu aurora, un peu ocàs,
ens cridava: -Vent en popa! Tu, ja marxes!-
Mes jo, que sóc rebel, somniaré;
i, els genolls sobre les cendres, resaré
pels poemes que són morts sota les xarxes.
Altres indrets de Mataró: