Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
Segons consta en el padró de Mataró de 1930 (referenciat teòricament l’1 de desembre, però que es deuria anar completant en els mesos posteriors), al número 16 del carrer de Santa Teresa hi ha empadronada la família d’Antoni Comas: els avis materns, Jaime Pujol i Rius (amb una creu al costat, ja que va morir el 31/01/1931) i Dolores Juncà i Puig; l’àvia paterna, Rosa Figueras Rigau; el matrimoni format per Francisco Comas Figueras i Pompilia Pujol Juncà i els fills d’ell i nebots d’ella, Juan, Josefa, Jaime i Francisco. Hi consta també Un “recién nacido” de cognoms Comas Pujol, nascut el 1931. Sens dubte, es tracta d’Antoni Comas i Pujol, únic fill del matrimoni, que va néixer el 3 de gener de 1931. No serà el domicili on creixerà, ja que en el padró de 1936, trobem la família domiciliada ja a les Figueretes, número 1, 1r pis. El futur catedràtic de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona certifica el seu naixement al carrer de Santa Teresa en uns escrits autobiogràfics. El fragment seleccionat forma part del pròleg del llibre de Ramon Salas i Oliveras Presència mataronina al Río de la Plata a les darreries del segle XVIII i primera meitat del XIX, publicat el 1977.
Perquè jo també he format part de la vida de Mataró. Nat al carrer de Santa Teresa, en el cor mateix de la ciutat, vaig estudiar en el seu col·legi més arrelat i popular, a Santa Anna. És natural que en la visió i en els records de Mataró s’hi reflecteixin els meus condicionaments personals, sobretot el fet de pertànyer a una família modesta i profundament religiosa. Tant els meus germans com jo vam ser pujats en allò que se’n diu –o se’n deia– “el sant temor de Déu, en un respecte al proïsme portat fins a la delicadesa i al sacrifici, en un puritanisme moral que gosaria qualificar de calvinista, en un menyspreu per tots els qui feien doble joc, es passaven de vius o s’aprofitaven d’alguna situació –la meva adolescència coincidí amb l’època de “l’estraperlo”– i en una repugnància instintiva –una implacabilitat– envers tots aquells que fossin capaços de deslleialtats i traïdories en qualsevol ordre. [...]
Ja una mica més gran, vaig ésser col·laborador del diari Mataró, assidu d’El Racó i animador d’aquelles empreses culturals i artístiques jovenívoles que se solen fer amb tanta il·lusió com arravatada inconsciència. He estat un infatigable passejador dels carrers de Mataró, sobretot de la Rambla, i un delerós explorador dels seus bells encontorns. A més de lligams familiars, a Mataró, hi tinc amics entranyables. [...]
El més curiós i sorprenent és que quan em revé el record de Mataró és sempre la imatge càlida d’una ciutat irisada de sol i de llum blava. És cert que una diada de tal o tal any va fer un aiguat que s’ho va endur tot, però per recordar això ja haig de fer un esforç de memòria. La visió, quan em ve espontàniament, és sempre dolça, amarada de claror, com si mai no l’hagués tocat l’ombra d’un núvol. [...]
Permeteu-me, doncs, i perdoneu-me –si cal–, que jo –també com un emigrat, encara que no a Río de la Plata– gosi evocar el Mataró de la meva infantesa i de la meva adolescència, que finí amb la dècada dels quaranta –precisament quan començà a convertir-se en una ciutat diferent, tant pel que fa a l’urbanisme, com a la manera de viure, als costums i a les tradicions. Un Mataró que ben segur molts ja no coneixen i que els és del tot inimaginable i irreconstruïble. Un Mataró on, malgrat tot, hi tocava sempre el sol.
Altres indrets de Mataró: