Casa d'Antoni Maria Alcover

Autor: Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Obra: Memòries II , 1981
Pàgines: 148-149

Sortint de la Seu de Palma, vaig topar-me amb don Toni Maria Alcover, que em va fer moltes alegries i em preguntà si havia vist «es Barrufet». «Es Barrufet» —que significa el dimoni— volia dir Gabriel Alomar, el qual es trobava a Palma aquells dies. Mossèn Alcover era el revés de la medalla de mossèn Costa; tot el que el poeta constituïa distinció i ponderació, en el filòleg era barroquisme i exuberància.

També vaig veure el canonge Miralles, que encara tardà a ser bisbe. Era un mallorquí engomat i ensivellat, que s'esverava una mica davant la rustiquesa gòtica del canonge Alcover.

Autor: Francesc de Borja Moll i Casasnovas
Obra: Els meus primers anys (Obres completes I) , 2003
Pàgina: 124

Jo, que sempre havia vist mossèn Alcover en la negror dels balandrans d'anar pel carrer, vaig romandre fondament impressionat de veure'l en aquella vestidura de cerimònia, que feia ressaltar la viril fermesa del seu cap pelat i de la seva cara rodoníssima i plena d'enèrgica expressió. Es va llevar aquells ornaments, ajudat d'En Joan, i va quedar en la vesta d'anar per dins la casa. Tot seguit em va explicar el que volia que jo fes durant aquell mes: informar-me de la manera com es feien les cèdules lexicogràfiques, dur un registre dels col·laboradors que les enviaven, veure de quins objectes caldria fer dibuixos, començar a orientar-me en la bibliografia filològica catalana i romànica, i prendre brúixoles per a organitzar a Menorca un equip que fes d'una manera sistemàtica la replega de materials per al Diccionari.

La casa on vivia Mn. Alcover és propietat del Capítol de la Seu i és una d'aquestes cases on "s'hi plou", o sia, que tenen pati d'entrada descobert: una típica casa senyorial de la Ciutat de Mallorca. Està adossada a l'antic Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per a capellans, edifici renaixentista, també de propietat catedralícia. En els baixos de la casa hi havia les habitacions dels vicaris de la Catedral (que en aquell temps encara actuava com a parròquia). El primer i segon pis estaven dividits en dues meitats o vivendes; a la de la primera porta habitava el canonge liturgista mossèn Joan Quetgles; a la segona porta vivia mossèn Alcover.

Aquest darrer apartament tenia l'enfront a la part del Mirador; les finestres de la sala d'entrada i de la "sala bona" tenien la vista obstruïda per la gran mole de l'absis de la Seu; el despatx i el lligador, en canvi, eren peces molt lluminoses, amb finestres que donaven damunt la gran badia de Palma. El despatx comunicava amb el dormitori del canonge, i al costat d'aquell hi havia una habitació interior amb finestra a un pati; era el "quarto de les calaixeres", ocupat pels famosos fitxers on s'anaven acumulant les cèdules per al Diccionari. El dormitori comunicava també amb el lligador, i per l'altre costat amb l'espaiós menjador, que tenia balcó damunt el pati d'entrada. A l'altre extrem del menjador, un portal conduïa a la cuina i a l'escala interior que pujava al segon pis, on hi havia dues cambres per al servei, dues per als hostes i un grandiós porxo que resseguia tota la façana de la banda de la mar.