Possessió de Santa Cirga

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Rondaies mallorquines d'en Jordi des Racó (Volum V) , 1980
Pàgines: 130-131

Com jo era al·lotó, que estàvem en aqueixa possessió, sentia contar que, quan hi estava un tal reüll, que s'hi destruí i se n'anà deixant un revell a sa baula de ses portes, un vespre en temps de fer oli, llegint es llunari dins sa galera de sa tafona, això és davant sa foganya de sa caldera, feren sortir el dimoni (Jesús! Sant Antoni!) en forma de boc damunt una post que hi havia, afitorada a sa jàssera des trui i a sa paret d'enfront.

Un temps es pagesos que se destruïen a una possessió, la deixaven en banda sense avisar es senyor; i com a senya de que eren fuits per no tornar-hi i que no tenien d'on pagar, deixaven un revell a sa baula de ses portes.

No és d'admirar que acabàs tan malament aquest Reüll, si era pàtric, llegint es llunari, de fer sortir el dimoni en forma de boc.

Com poria acabar bé tals fantasies?

Autor: Antoni Maria Alcover i Sureda
Obra: Un home de combat (dins Moll, Francesc de) , 1961
Pàgines: 43-44

D'al·lotell vaig començar a escriure les [rondaies] que sabia de com era al·lot pucer...» «Aquestes rondaies les vaig incloure en el tom de Contarelles que vaig publicar l'any 1885. Però quan vaig concebre la idea de fer un llibre just de rondaies populars mallorquines, va esser l'estiu de 1889. Compatit de veure com de dia en dia s'anaven perdent i oblidant, i les havien arraconades casi de tot per altres distraccions no tan inofensives, garrides, xalestes i casolanes, però sí més toixarrudes, insubstancials i sospitoses i fins i tot dissolvents, me va venir la idea d'entretenir-me durant les vacacions de càtedra, i com a devertiment d'altres feines més sagrades i feixugues, replegant aquestes produccions del fecundíssim ingeni popular, i publicar-ne un llibre com en tengués que em bastassen. Vaig posar fil a l'agulla fent contar a mos pares, germans i missatges de ca-nostra i a tots els amics i coneguts les que sabien; i vaig anar entressentint-me de les persones que tenien fama de destres en matèria de rondaies, les vaig fer de veure, i avui una i demà l'altra, me contaren les que els varen recordar.

Autor: Gabriel Janer i Manila
Obra: Com una rondalla. Els treballs i la vida de mossèn Alcover , 1996
Pàgina: 11

Sortia el sol, esponerós i blau, a l'altra banda del puig de Santa Cirga, entre els ametllerars a punt de florir, la matinada del dos de febrer de l'any 1862, dins el terme de Manacor, a l'hora en què naixia radiant, el fill que feia quatre d'una família de pagesos que duia el conreu de la possessió,

La primera claror del matí entrà per un portelló de la finestra de la cambra i trencà la llum esmorteïda del ciri de les parteres. El plor d'aquell infant, vigorós i agut, havia coincidit amb la irrupció del dia sobre els sementers gebrats de les matinades d'hivern: el blat que brina, els favars i les pastures...

Era, ben segur, un infant com un sol.

Ningú no podrà dir que els seus pares –l'amo Antoni Alcover i la madona Catalina Sureda- no tinguessin bo amb la comare; perquè no era la primera vegada que passava per Santa Cirga, ni fou la darrera. La filla major fou na Francina-Aina, vengueren després n'Andreu, en Martí i n'Antoni, el que feia quatre; el seguiren encara, en Miquel, i en Pere-Josep. Tots ells excepte n'Antoni, que amb els anys fou mossèn, i en Miquel, que entrà a la Companyia de Jesús, varen ser conradors: a Son Crespí Vell, a Sa Franquesa, a Son Comte...

Cert és que aquella barquera de fills va créixer –tant de nit com de dia- sana, garrida i xerevel·la, a l'empar de les cases de Santa Cirga. Aquell fou el seu primer paisatge, el redós que encobeí els primers anys de la vida dels fills: les cambres, la cuina –dins la cuina: l'escalfapanxes, els fogons, la carbonera, les olles, la pastera...-, el portal, la cisterna, els porxos, la clastra: el petit món amatent i rústec de les cases de la possessió. I els jocs. Sempre hi havia un missatge amb qui fer volar un estel, després de dinar, fer rodar la pilota, encalçar un animal, fer ballar la baldufa o jugar a bolles.