Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La primera línia de ferrocarril de l'illa fou la de Palma a Inca, inaugurada el 1875 i, el 1879, el tren arribava a Manacor. Després d'anys de degradació i deixadesa, el 1977, es tancà la línia que no es reobrí fins l'abril de 2003. A l'estació, podrem llegir-hi fragments de Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà, de Maria Antònia Oliver i d'Adéu, turons, adéu, d'Antoni-Lluc Ferrer que s'hi ambienten, en què Manacor apareix sota topònims ficticis: Montcarrà i Binialutx.
Era matí just trencat quan sortia de ca-seva, un dia després de la cerimònia, i els dos sogres l'acompanyaren fins a Manacor, a l'estació del ferrocarril. El poble més gran de la contrada bullia de gent, renous i moviments, i na Margalida va quedar astorada davant aquelles dues vergues inacabables de ferro, una devora l'altra, que no sabia d'on venien ni on anaven, i només va saber la seva funció quan el tren, xup-xup escandalós i gran fumeral negre, va estar a punt de provocar un terratrèmol a l'entrada de Manacor. Na Margalida va entrar-hi amb l'ànima als peus i s'admirava de la gent que baixava, pujava, cercava seients, agombolava els mocadors de bolic en els enreixats o sota els bancs, garlava i reia, com si no haguessin fet altra cosa en sa vida. Na Margalideta s'assegué i estava acoquinada mirant al seu voltant. S'hauria estimat més anar cap a Ciutat en carretó, com ho va fer en Bernat. Aquell cuc bellugadís i sorollós li feia més por que altra cosa i pensava en el viatge per mar, una mar que no havia vist mai i de la qual tota sa família, tots els habitants del seu poble, se n'havien defensat sempre, a vegades girant-li l'esquena i allunyant-se'n, a vegades armats amb llances i atacant-ne els pobladors pirates que de les grutes de les costes en feien cau i recer i que quan feia massa dies que la mar anava moguda queien damunt els pobles a la recerca de menjar, recerca que sostenia a totes les coses de valor que trobaven en el seu camí.
Però a penes sortíeu de la ciutat el tren prenia una altra direcció, perquè el poble d'en Sebastià queia més a mà dreta. I deguérem fer mitja dotzena d'estacions. Era la primera vegada que travessava aquella banda de l'illa i em va sorprendre que hi pogués haver tanta d'aigua. Perquè en ésser a Binialutx tot eren regadius. Amb uns bons molins de vent que treien l'aigua.
En Sebastià ja m'esperava a l'estació i, després de saludar-nos, va resultar que havia previst dues bicicletes. Va fermar la maleta al seu portaequipatges i vam partir cap a ca seva. Ens va caldre travessar tot el poble i quan hi vam arribar va ésser un casalot enorme, amb un corral a la part de darrera. En Sebastià em va presentar els seus pares, que feien de pagès, i quan van haver tornat de la feina, el seu germà i la seva germana. El primer es deia Tomeu i l'altra Maria.
Mentrestant m'havia ensenyat la meva cambra, havíem tret les coses de la maleta i quan va ser l'hora de dinar la mare d'en Sebastià ens va servir un aguiat que us en llepàveu els dits. Es veia que tenien uns bons materials i que ella sabia fer de cuinera. Llavors vam menjar panades i la pasta, de tan bona que era, es fonia dins la boca. I quan vam haver acabat en Sebastià em va convidar a visitar el poble. La primera cosa que vam fer va ésser passar pel seu cafè, que era on es reunien amb els seus amics.
Altres indrets de Manacor: