Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La capella de la Bona Sort, al sud de l'actual població, prop del llarg carrer amb el seu nom, o carrer dels Llims, correspon a la primitiva parròquia de Sant Vicenç. És un edifici rectangular, amb capelles laterals a manera de creuer, de tradició romànica, obra de finals del segle XII. Tenia a l'entorn un cementiri i un campanar, que fou aterrat per carlí Benet Tristany. El portal actual data de 1555. Situats al seu voltant podem llegir un fragment de Pelegrí Casades que la descriu, un sonet de Pere Vives i Sarri i un fragment de poema de Maria Antich i Noguera, tots dos poetes lluçanencs.
Ofrena i pregària
Per la restauració de la
Capella de la Bonasort
Si ahir era humil capell
que el pas dels anys destruïa
avui tot l'esforç d'un poble
l'ha convertida en Palau,
i amb goig us en fa l'ofrena
amb sana i bona alegria,
a Vós Mare d'Esperança
a Vós Reina de la pau.
Si el guix tapava les pedres
avui ja són pedres vives,
totes elles amarades
d'una amor per Vós tan gran.
És l'esforç de tot un poble
que a Vós acut i confia.
Beneïu-lo Mare nostra,
que agermanat tiri endavant.
Era bonic quan els veies,
el treball que tots posaven
sobretot els d'aquest barri
que no escatimà esforç.
És el tresor que ells ostenten.
Quan els dius, els afalaga:
- Quin carrer més ple d'0història
és el de la Bonasort!
Accepteu, doncs, avui Mare
el granet que amb joia porten
tots els fills d'aquesta terra
per embellir-ne el casal.
Escampeu vostre somriure,
ompliu el cor de tendresa
i quan ens arribi l'hora
feu-nos entrar al gran Palau.
Capella de la Bona Sort
Reposat carrer de la Bona Sort
on hi ha la capella venerada.
Aquí hi nasqué aquest poble amb tant conhort
que rere els anys s'ha fet vila arrelada.
Racó tranquil de Prats de Lluçanès,
el romànic creà les pedres pures,
la pau que s'hi respira m'ha corprès
i mil anys l'han cobert de cent ventures.
Amb una clau guardada obro la porta
i el rés pietós l'ànima conforta
sense traüt, ni presses, ni recança.
Se'm fa agraït conviure aquesta empara,
recer de fe tan vell i viva encara
de Vós, Mare de Déu de l'esperança.
No compta la vila de Prats amb monuments dignes de cridar l'esment de l'artista ni de l'arqueòleg. La petita iglesieta de la Bona Sort, que, com s'ha dit, se creu que fou la primitiva parròquia, i es diu si ja existia en lo sigle IX, té poc de notable, presentant l'aspecte d'una de tantes ermites de nostra muntanya. Sa fatxada és senzillíssima, ressentint-se de sa reforma en lo sigle XVI, en què tal vegada perdria sa porta d'arc semicircular, substituint-la dues jambes i una grossa llinda amb la data del 22 de Juny de 1555; més amunt, un petit ull de bou, terminant amb la teulada a doble vessant. Té els murs, nusos de tota motllura, formats per petits carreus, colrats pels sigles, i sent del tot llis l'àbside. L'interior, tant pobre com son exterior, presenta una reduïda nau, amb volta lleugerament apuntada.
Altres indrets de Prats de Lluçanès: