Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El parc del Terrall, l'indret d'encontre i de passeig més destacat de la vila, s'emplaça entorn de les antigues basses que recol·lectaven l'aigua de la pluja, que servia per abeurar els animals i també per proveir l'únic molí de les Borges Blanques, que se situava a l'actual plaça del Terrall. Avui, dins del recinte hi ha diversos elements que donen testimoni de la història del parc i de la població, entre els quals es poden destacar una antiga premsa d'oli de biga o romana, amb un monòlit dedicat al pagès de les Garrigues, un brollador d'aigua i llums, un monument a la sardana i dos a les víctimes de Mauthausen i a Francesc Macià, respectivament. A més, dins del recinte hi ha la Biblioteca Marquès d'Olivart, que s'integra perfectament en l'entorn natural. Enalguns d'aquests espais, podrem llegir-hi els textos de Francesc Pascual Greolesi de Vidal Vidal que expliquen la morfologia i la singularitat del parc.
Les Garrigues, de les quals les Borges és la capital, es caracteritzen precisament per ser una comarca secanera. En canvi, si tot fos com aquí, nedarien en l'abundància del rec.
Deixant a part les partides del sol ixent, tot aquest costat és verd, i no pregona pas les diferències. Ja a dins, el Terrall mateix, és un jardí bellíssim, fresc i regalat amb aigua i arbres frondosos. Quin repte pel nostre Pla! Quin bé de Déu, aquell passeig!
A veure, anem per parts i fem feina. Les Borges té la dissort que la carretera de Tarragona la secciona escandalosament. Una carretera de tant trànsit per l'interior de la població impedeix que puguis fer amb comoditat l'accés d'un costat a l'altre, per semàfors que hi hagi. És clar, el moviment és enganyós si et quedes a la ronda de la carretera, i un malviure. En canvi, així que puges el carrer de la Bassa i accedeixes a l'interior del poble vell, aquest brogit desapareix, la tranquil·litat és la nota i l'equilibri, el to.
El suc de l'arbequina es pot comprar a les Borges en alguna de les dues cooperatives agrícoles que hi funcionen. Una vella premsa oleícola —monument al pagès de les Garrigues— presideix el parc del Terrall, sens dubte la perla de la ciutat. Poques poblacions de les dimensions de les Borges poden presumir d'un recinte com aquest, ampli i bellament enjardinat. Unes avingudes ombrejades de plataners voregen un parell d'estanys idíl·lics. En una cantonada s'alça la moderna Casa de Cultura, en una altra un bar quiosc de línies futuristes. En un costat del jardí, una filera d'arcs i pilastres dóna testimoni de l'antic claustre del convent del Carme, actualment derruït. El viatger no gaudirà gaires vegades d'un plaer comparable al passeig per aquest parc obert en el cor mateix de la ciutat, entre la piuladissa d'ocells i la remor plàcida de l'aigua.
Les Borges Blanques presenta en el seu centre actual un al·licient urbanístic gens corrent en localitats de similar importància. Es tracta del Terrall, pintoresco y aristocrático parquecito que se ve sumamente concurrido en todas las épocas del año y principalmente durante los meses de estío. Aquesta excepcional extensió de jardins enclavada en el cor de la població provoca l'admiració i l'enveja dels habitants de les localitats dels voltants, que arriben a insinuar que els borgencs no es mereixen una meravella com aquella. I és que no n'hi ha per menys. Sortidors d'aigua, unes quantes pórques de gespa, monuments de pedra, avingudes de plataners i dues grandioses basses d'aigua componen una esplanada deliciosa, un lloc ideal per al passeig i la divagació, per a la tertúlia i el festeig amorós.
Les dues basses actuals formaven part d'una de sola, no fa pas tants anys. Era molt gran i estava situada més cap a la carretera, gairebé a tocar de les cases de l'altre costat. Servia, com totes les basses dels pobles de les Garrigues, de dipòsit de l'aigua de pluja —de l'escassa i tan anhelada aigua de pluja— i per abeurar-hi els animals. També hi posaven a estovar la fusta els boters que tenien el seu taller en un cantó de la plaça.
Fa uns anys, hi havia unes barquetes, en les dues basses del Terrall, i els enamorats podien llogar-les per navegar una estona per les aigües mandroses de l'amor.
Darrera els estilets de l'atzavara,
els salzes desmaiats, i tot un món... [J. Querol i Calvis]
En un costat del recinte hi van plantar fa uns quants anys les voltes de pedra provinents del claustre de l'antic convent de les carmelites. Enmig del verd relluent de l'herbei s'aixeca majestuosa una antiga premsa d'oli, monument al pagès de les Garrigues. En els dos extrems meridionals del parc, més enllà de la segona bassa, hi ha en un cantó l'edifici de la casa de cultura i a l'altre el quiosc, que és el nom amb què es coneix un bar de línies avançades i les parets de vidre. La seva terrassa sota els plàtans gegantins i a tocar de l'aigua, és una de les més privilegiades de tots aquests rodals. L'últim dia de la festa major —que se celebra a començament de setembre— té lloc a l'entorn dels dos estanys bessons un vistós castell de focs. Les espumes de colors s'emmirallen, efímeres, en l'aigua negra. És un espectacle d'una gran bellesa, que atreu any rere any una multitud provinent de tota la comarca. Mentre dura la Festa Major, les basses estan engalanades amb unes rècules de bombetes de colors, penjades d'arbre a arbre, que reflecteixen la seva diversitat lluminosa en la superfície tibada i obscura. Els borgencs, amb aquell toc indiscutible de bonhomiosa petulància que els caracteritza, anomenen aquesta decoració refulgent i festiva il·luminació veneciana.
Altres indrets de Borges Blanques: