Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
El castell d'Arbeca, construït per ordre de Joan Ramon Folch IV, duc de Cardona, i en la seva època guarnit i proveït d'una riquesa immensa, fou en el seu origen una fortalesa àrab conquerida cap a la meitat del segle XII i, des d'aleshores, estigué fortament vinculat al creixement de la vila. El castell era de planta quadrada, tenia quatre torres cantoneres i era presidit per una gran torre mestra.
Els textos de Francesc Pané i de Vidal Vidal concentren la seva atenció en la imatge contemporània del castell, unes ruïnes plenes d'història que, malgrat tot, presideixen, d'alguna manera, les vivències dels habitants d'Arbeca.
Les escoles nacionals d'Arbeca van ser bastides noves pel règimen del general Franco. Els infants de la República van estudiar a ca l'Obrera, un enorme casalot de pedra al cor del poble que no reunia les condicions mínimes per afrontar les sessions magres d'aquella escolaritat que alliberava. Ca l'Obrera quedà buida els anys quaranta, crec. L'edifici, solemne de volum i pobríssim d'ànima, es quedà amb el somriure gelat, amb la mirada erta dels seus finestrals.
Quan jo vaig fer cap a les noves escoles, no hi havien passat pas més de vuit o deu promocions, però la pintura ja s'hi havia envellit força, i les rajoles del terra —mosaic, en dèiem— havien perdut la seva llum, si és que mai en van tenir. Ordenaren de construir l'edifici al capdamunt del turó que senyoreja el poble, al centre mateix del que havia estat el castell-alcàsser, orgull dels arbequins. Un orgull que conservem tímidament, fins i tot ara, quan d'aquella construcció superba només en queden dues torres capolades i la memòria de les seves tres-centes seixanta-sis finestres (una per cada dia de l'any, inclòs el dels bixestos) que miraven a la plana d'Urgell des d'un costat i als tossals garriguencs des de l'altra banda. És fama popular que les pedres del castell formen la gran part dels fonaments i de les parets de les cases bones del poble. Potser ho són les de ca l'Obrera. La certesa o l'engany d'aquesta brama pertany als silencis de la història, i a les seves inconfessables estridències. És, en canvi, del tot constatable l'absència de carreus en l'alta esplanada del turó on es dreçava la pètria vanitat dels Cardona. Una vanitat que s'esvaí com les boires de febrer. La casa Medinaceli s'emparà d'aquella altivesa i la multiplicà en múltiples indrets de la Península, fins a Sevilla. Dels carreus del castell, avui solament són presenciables els que bastiren la muralla més interior. Útils encara, sostenen els dipòsits municipals d'aigua potable i unes poques cases eixorivides sobre aquestes immenses pedres quadrades i arenoses que els hiverns desgrunen inexorablement fins a gastar-ne les arestes i els vèrtexs.
El nucli antic d'Arbeca correspon a la vila closa, la que quedava intramurs. El traçat de les antigues muralles i els portals és encara apreciable seguint el dibuix dels carrers. El carrer principal i més cèntric és justament l'avinguda dels Portals, vorejada de botigues. Entre aquestes, el restaurant Pané, aconsellable recés. No gaire lluny, en el carrer de les Germanes Dominiques, la pastisseria Pa de Pessic, que ha esdevingut un lloc de peregrinació dominical de tota la rodalia i on, a part de tota una dolça i acreditada producció, elaboren uns carquinyolis que venen en unes capses que porten dibuixat el castell arbequí, tal com devia ser en els dies de la seva màxima esplendor, així com els localistes i exquisits «Becs d'Arbeca».
Avui, d'aquell castell, se'n pot veure una torre cilíndrica, alguns panys de mur i poca cosa més. Però val la pena enfilar-se fins al tossal on s'aixeca, al capdamunt del poble, ocupat actualment per l'edifici escolar, encara que només sigui per fruir d'una completa panoràmica de la plana de d'Urgell i els primers contraforts segarrencs i de les Garrigues altes.
A més d'aquesta indescriptible visió, i del testimoni de les pedres venerables d'aquella memorable fortificació comtal, a Arbeca convé no perdre's la plaça Major, porxada; la façana modernista de la Unió Republicana, ara com ara casa consistorial; i la llinda de pedra treballada d'una casa del costat porticat del carrer de Sant Jaume. L'església parroquial, a banda de la seva aparatositat, no té gaire interès potser llevat del campanar inacabat.
Altres indrets de Arbeca: