Coneixes algun d'aquests autors?
Cerca l'obra per nom, editorial o lloc a la qual pertany:
La torre mestra del castell de Pals data del segle XII. Té planta circular, d'uns 15 metres d'alçada, un diàmetre de 7 i un gruix de murs de 2. A uns 7 m d'alçada de la torre —és a dir, al pis superior dels dos en què està dividida—, hi ha la porta d'entrada orientada a llevant. Acaba en un arc adovellat de mig punt format per deu dovelles i conserva, a banda i banda del llindar, dos forats on es devien inserir les bigues d'una plataforma de fusta que permetia l'accés a la porta mitjançant una escala de fusta o una corda. El petit campanar que corona la torre es va afegir al s. XV i és el que li dóna el nom, ja que s'hi col·locà un rellotge. Hi podem llegir un text de Josep Pla i un fragment del poema que Joan Vinyoli dedicà a evocar els records del 4 d'agost de 1954, Festa Major de Pals, en què hi va ballar sardanes a les quals era molt afeccionat. Hi palesa la complicitat d'aquesta torre a l'hora de tractar l'emoció que aquest paisatge li provocava i, sobretot, l'evocació dels estimats amics que ja no pot reveure.
En el cim més alt del turó en què s'alça la vila, encara en gran part emmurallada i flanquejada de torres, hi ha l'església, dedicada a Sant Pere, d'absis romànic i de porta barroca, que fou violentament forçada durant la guerra del 36; la magnífica Torre de les Hores, l'únic que queda de l'antic castell senyorial, que s'acabà d'enderrocar l'any 1478; i el caseriu que puja, en pla inclinat, de sud a nord, cap a l'església. En qualsevol altre país el caràcter enorme d'aquest vell nucli urbà gòtic hauria estat tan clarament percebut per tots els estaments que hauria estat conservat com una autèntica relíquia del passat —com una relíquia habitada, viva i autèntica.
Altres indrets de Pals: