Hostal la Gavina

Autor: Màrius Carol i Pañella
Obra: L'home dels pijames de seda (Tres estius de Truman Capote a Palamós)
Pàgines: 185-186

Els jardins de postal i els salons impecables de l'hostal La Gavina van impressionar Capote, Jack i les seves convidades, que lluïen unes pameles que semblaven para-sols i unes sabates de taló que s'haurien pogut confondre amb xanques. Gloria portava un vestit cenyit de color blanc immaculat i Tammy un altre d'un vermell que enlluernava. Semblava talment que anessin a fer un número en un musical de Times Square o que simplement les haguessin vestit per al número de setembre del Vogue. L'hotel Trias era un encant d'establiment, però aquell esplèndid immoble situat en un entorn verge amb vistes al mar resultava un lloc màgic. Gloria Vanderbilt va dir que hotels així només es podien trobar en molt pocs indrets del món i, per fer-se la cosmopolita, va dir que n'hi havia un a Santa Monica que li recordava La Gavina. Van demanar taula i com que tenien temps, aconsellats pel director de l'hotel, van fer una passejada pel camí de ronda que seguia la línia de la costa entre la platja de Sant Pol i la cala sa Conca, que els va permetre veure que estaven en un indret paradisíac, entre penya-segats, roques, pins i gavines, amb el mar sempre a tocar i amb molt poques cases, d'acurada arquitectura, que semblaven haver estar posades de tal manera per no molestar enmig del paisatge.

 

Durant el dinar van poder saludar el propietari de l'establiment, Josep Ensesa, a qui li van preguntar com havia descobert aquell paratge tan extraordinari. Ensesa va respondre que el seu pare era empresari fariner de Girona i que va rebre com a pagament d'un deute els terrenys vora les roques de la platja de Sant Pol. La primera intenció va ser fer-se una casa al costat del mar, però l'arquitecte Rafael Masó el va convèncer que se la construís a la part alta, perquè així tindria millors vistes.

Autor: Xavier Moret i Ros
Obra: Viatge per la Costa Brava (Paisatge, memoria, glamur i turisme) , 2011
Pàgines: 77-78

El 3 de gener del 1932, com a complement de la població residencial, es va inaugurar l'Hostal de la Gavina, un referent de la Costa Brava que en principi tenia només onze habitacions. Fins al cap de dos mesos no va arribar el primer client, i això que en aquells temps la suite sortia només per 28 pessetes al dia (avui costa més de 300 euros). Rafael Masó va tenir cura de tots els detalls, fins i tot dels mobles comprats a antiquaris. «Als pocs mesos», escriu Ensesa, «va ser necessària una ampliació, que es va fer sense desvirtuar el caràcter de casa privada. El resident de l'hostal, més que un client d'hotel, té la impressió de ser hoste d'un amic un cap de setmana.»

 

L'ampliació de l'Hostal de la Gavina, a 74 habitacions el 1953, va permetre que Masó realitzés una de les seves millors obres: el corredor dels Mapes. A la mort de Masó, aquell mateix any, l'arquitecte Francesc Folguera va agafar el relleu; va ser ell qui va aixecar la Taverna del Mar, inaugurada el 19 de juliol del 1936, just l'endemà de l'esclat de la Guerra Civil, i els jardins de Senya Blanca, el 1954, en el marc de la urbanització de s'Agaró que a partir del 1960 acabaria l'arquitecte Adolf Florensa.[...]

 

Al costat de la gairebé sempre discreta burgesia catalana, poc partidària de mostrar la seva riquesa en públic, una llarga llista de polítics, membres de la reialesa i estrelles de cinema han passat al llarg dels anys per l'Hostal de la Gavina, un hotel que encara avui enlluerna pels seus grans salons i jardins, per les habitacions luxoses i per les vistes esplèndides. Elizabeth Taylor, Ava Gardner, Humphrey Bogart, Lauren Bacall o Orson Welles són potser els noms mes rutilants, tenint en compte que allà s'hi van filmar Pandora (1950), Mr. Arkadin (1954) i, més recentment, Mar adentro (2004). Entre les anècdotes famoses hi ha la bufetada de Frank Sinatra a Ava Gardner, el cobrellit de seda i plata que va abrigar el cos moll de Liz Taylor en el rodatge de De repente el último verano, el 1959, el compte que John Wayne no va pagar i el dia que Coler Porter va improvisar un concert al vestíbul i un client va reclamar que deixessin de «fer soroll».