Els orígens del Palau són del segle XII i s'hi conserven encara les arcades romàniques del pati inferior i altres estances en la seva part baixa. Al segle XVII, el bisbe Jaume Copons inicià la remodelació de l'edifici. S'ha de destacar la Sala de Sínodes que conté els retrats de tots els bisbes que han passat per la seu vigatana. La tribuna del Palau és obra de l'arquitecte noucentista Josep M. Pericas que hi treballà l'any 1915.

En el mateix edifici i formant part del conjunt catedralici trobem l'Arxiu i Biblioteca Episcopal que preserven un dels conjunts documentals i bibliogràfics més importants de Catalunya, per la seva historia i pel nombre tan elevat de documents que conté. Així, a l'Arxiu, s'hi guarden uns 200 incunables, més de 300 manuscrits del segle VIII) i les butlles papals en papir. Una butlla és un document sobre afers polítics o religiosos, segellat, emès per reis o papes. Són papirs de grandària considerable (el més gran és de gairebé tres metres d'alçada), datats entre l'any 892 i el 1007, escrits en llatí. De les 25 existents al món, 10 es troben a Catalunya: a Girona n'hi ha dues, cinc a Vic (Arxiu Episcopal), que juntament amb París és la ciutat del món que més en té, una a la Seu d'Urgell i dues a Barcelona

La Biblioteca Episcopal de Vic va ser bàsica per a la formació intel·lectual de personatges rellevants la nostra cultura: Jaume Balmes, sant Antoni Maria Claret, Marià Aguilar i Casadevall, Jacint Verdaguer, Jaume Collell o Josep Gudiol.

En el pati del palau podem llegir una mostra epistolar de Jacint Verdaguer de quan desterrat al santuari de la Gleva va voler baixar a visitar el bisbe Morgades al palau episcopal i un fragment d'En defensa pròpia, en què es demanava què havia fet perquè el bisbe el tractés tan malament i com, malgrat tot, ell havia bregat pel seu bon nom. També serà il·lustradora de l'ambient que s'hi vivia a inicis del segle XX el text de Jaume Collell explicant les seves primeres experiències lectores. Així mateix, a les escales d'accés a l'Arxiu podem servir-nos d'un text de Maria Àngels Anglada com a lectura. Hi narra una visita a la Cúria cremada a la cerca de documents sobre Andreu Febrer i hi fa un homenatge ben merescut per a la Ignàsia que durant dècades va ser una eficient coneixedora del fons documental que s'hi preserva.

Sebastià Bennasar i Llobera

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor