L’estany d’Engolasters, d’origen glacial amb 17 metres de profunditat, és emissari del riu d’Engolasters que, alhora, és afluent de la Valira d’Encamp. L’aigua s’embassa amb un dic de 110 metres de llargada. Té la particularitat de ser un estany penjat, a flanc de vall, dominant Andorra la Vella i el riu Valira d’Orient.

Arran de la construcció de la presa d’Engolasters, FHASA hi va construir un salt per a la seva explotació (que s’inicia a l’estany i baixa fins a la central hidroelèctrica, construïda a la CG-2). Aquest salt és el que aprofita un desnivell més gran dels tres existents a Andorra i, per tant, el que té una capacitat potencial de producció d’energia elèctrica més alta. Els cabals captats a les conques del Valira i del Madriu conflueixen a Engolasters, des d’on es fan baixar a pressió per un tub d’uns 1.250 metres de llarg fins als generadors de la central hidroelèctrica.

En qualsevol punt de l’entorn de l’estany podem servir-nos com a lectura d’una llegenda reconstruïda per Jacint Verdaguer i dos textos de Lluís Capdevila que llança algunes de les premonicions que s’han complert maltractant el paisatge, una descripció de Salvador Armet Ricart i un poema de Rossend Marsol.

Rossend Marsol i Clua

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor