L’arquitecte Ricard Bofill es va fer càrrec de la construcció del nou santuari, que acull una mostra retrospectiva amb fotografies de diferents èpoques i la rèplica de la Mare de Déu, que hi segueix sent venerada. A l’interior, hi trobem set figures de fusta que representen set màrtirs i, alhora, els set patrons de cada parròquia d’Andorra. Les talles són obra de l’escultor Sergi Mas Balaguer, establert al Principat. Inicialment, les figures van ser col·locades dins dels nínxols a la capçalera de la nau central, on van romandre fins al 1994, moment en què es decidí repartir-les pel santuari. Han estat substituïdes per sis arbustos liofilitzats que, de fet, eren els previstos en el projecte inicial de construcció, amb una talla de la Mare de Déu al centre. Les figures corresponen a: Sant Corneli per Ordino; Santa Eulàlia, crucificada en forma d'aspa, per Encamp; Sant Serni, amb atributs de bisbe i mort arrossegat per un brau, per Canillo; Sant Iscle, que va morir decapitat, per la Massana; Sant Esteve, diaca i primer màrtir, per Andorra la Vella; Sant Julià, amb vestimenta papal, per Sant Julià de Lòria, i Sant Pere per Escaldes-Engordany.

En qualsevol punt del santuari podem anar llegint diferents textos: els poemes contemporanis d’Antoni Fortuny (Barcelona, 1929-2008), Àngel Blanc, Antoni Masoni i Josep Maria Ricart, i fragments de la trilogia de Blau de Prússia, La Bíblia andorrana i L’escala del dolor, d’Albert Villaró.

Josep Maria Ricart i Tasies

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor