La Casa de la Vall, construïda el 1570 com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets, fou comprada el 1702 per l’aleshores Consell de la Terra sota el mandat del Síndic General Joan Antoni Torres. A partir de 1866, el Consell de la Terra es va convertir en Consell General. D’ençà del 2011, amb la construcció del nou edifici administratiu a tocar, només s’hi manté la seu del Consell General a les sessions tradicionals (Constitutiva i de Sant Tomàs). A la porta principal es troba l’escut de la família Busquets (un arbre) i el d’Andorra. La planta de l’edifici és rectangular i compta amb dos pisos. Un antic colomer amb forma de torre destaca en una cantonada. En el jardí davant de l’edifici es troba l’escultura que representa el tradicional ball de la morisca, obra de Josep Viladomat, del 1967, commemorativa del primer centenari de la Nova Reforma.

La planta baixa està destinada a l’administració de justícia amb el Tribunal de Corts. A la primera planta, la noble de la casa familiar, es troba la Sala del Consell, una capella dedicada a Sant Ermengol i l’Armari de les Set Claus, on es conserven els documents històrics d’Andorra tancats amb una clau per a cadascuna de les parròquies. Conserva també l’antiga cuina, a la qual es pot accedir des de la famosa Sala dels Passos Perduts, on es fan els actes protocol·laris. Al segon pis, també anomenat Cap de Casa, s’hi troba una sala polivalent, utilitzada per exemple per albergar-hi exposicions.

En qualsevol punt, els visitants a la Casa podem servir-nos, com a lectura, d’un fragment de la sèrie d’articles que Valentí Almirall (Barcelona, 1841- 1904) va publicar al Diari Català arran del seu viatge al Principat el 1881. Seguirem amb l’Himne andorrà, de Celestí Barallat (Barcelona, 1840-1905), jocós i irònic; amb fragments de Jacint Verdaguer; de Josep Pla; de Joaquim Santasusagna; amb un poema de Josep Espar i Tressens dedicat a l’escut d’Andorra; amb un altre de Miquel Martí i Pol de la seva estada el 1982; amb un fragment de Josep Maria Ballarín; i, finalment, passatges de Borís I, rei d’Andorra, d’Antoni Morell, i de Fungus, d’Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965).

Josep Espar i Tressens

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor