L'avinguda del Paral·lel va ser un indret d'oci i d'espectacles des del final del segle XIX i fins ben entrats els anys setanta del segle XX. El seu traçat, entre les Drassanes i la plaça d'Espanya, coincideix amb el d'un paral·lel terrestre: el paral·lel 41º22'34", nord; d'aquí el seu nom. En un tros de carrer no superior als 200 metres de llargada per uns 50 metres d'amplada, s'hi van arribar a concentrar infinitat de teatres, cabarets i altres sales d'espectacles. El Paral·lel barceloní va ser equivalent en importància a la que va tenir el barri de Montmartre de París. Avui dia, vindria a ser semblant al West End londinenc o al Broadway novaiorquès.

En un punt on tinguem al davant la perspectiva dels teatres encara en activitat, podem llegir diversos textos que ens ajudaran a reviure l'ambient d'aquesta via ciutadana en els seus moments d'esplendor. Joan Oller i Rabassa (Barcelona, 1882-1971) hi localitzà un episodi de la novel·la Quan mataven pels carrers. Josep Pla, a Primera volada, explica el perquè del seu desinterès pel Paral·lel quan era un jove estudiant. Un text d'Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907 – Barcelona, 1995) ens explica l'origen del nom, una taverna, i l'ambient que s'hi vivia. I, finalment, l'«Himne al Paral·lel», que clou el musical Flor de nit, de Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 – Bangkok, 2003), és un cant d'exaltació de l'època daurada del Paral·lel i la primera incursió d'aquest escriptor en una obra en català. La trama està ambientada en un cabaret de l'avinguda del Paral·lel durant la Barcelona dels anys trenta del segle passat. Se centra en el triangle amorós format per l'anarquista Quimet, per una noia obrera amb grans aspiracions, la Rosa, i per un intel·lectual de l'alta burgesia, en Reynals. Com a rerefons s'expliquen els ràpids canvis de poder polític, socials i la història de Barcelona (Catalunya i Espanya) durant aquests anys.

Joan Oller i Rabassa

Sobre l'autor

Més informació sobre l'autor