L'actual claustre gòtic està emplaçat a la mateixa banda que ocupava el primitiu romànic, més petit. La seva construcció data dels segles XIV i XV i hi van participar grans arquitectes com Andreu Escuder i escultors com els Claperós, pare i fill.

Al centre del claustre hi ha un jardí renovat el 1877 amb magnòlies i grans palmeres; fins aleshores, havia estat plantat de tarongers que, juntament amb llimoners i xiprers, ja hi eren el 1494, segons la descripció que en féu Jerònim Münzer, viatger alemany, i per recordar-los el 1974 s'hi va tornar a plantar un taronger.

L'ou com balla és una tradició del dia de Corpus, consistent a fer ballar un ou buit sobre el raig del brollador de la font del claustre, que es guarneix de flors. Al safareig del claustre hi ha tretze oques blanques, nombre que la tradició relaciona amb l'edat de Santa Eulàlia i amb el nombre de turments que va patir.

Hi són lectures prescriptives: un poema de Joaquim Ayné ens recrea el bell divertiment pasqual de l'ou com balla; dos poemes de Joan Maria Guasch descriuen la monumental palmera i l'encant del brollador presidit per la figura eqüestre de Sant Jordi i, finalment, un darrer poema de Josep Carner que lliga la blancor del claustre nevat amb la de les oques.

Joan Maria Guasch i Miró

Sobre l'autor