Vistes les dues cases importants que flanquegen el portal, ja puc passar per entre l'una i l'altra, avançar pel carreró que entra Alcover endins i em trobo de seguida amb la plaça de l'Església Vella. Sense deixar de mirar on poso els peus en aquesta superfície abrupta, observo el que queda d'aquella església, que s'ensorrà quan l'any 1937 es va voler enderrocar un edifici que tenia al costat i que li feia de contrafort. Santa imprudència. Sembla que aquest espai, ara, es vulgui convertir en jardí o petit parc. L'església era voluminosa, amb una nau de trenta metres de llarg, i la caiguda devia produir un estrèpit i una polseguera espectaculars. L'arc i els panys de paret que es mantenen drets formen un conjunt caòtic. D'aquesta Església Vella se'n deia també Església de la Sang. I la pedra en té el color.