Virolai
Rosa de maig, Morena de la serra
del món brillant estel,
il·luminau la menorquina terra
guia-nos cap al cel.
Gran claredat los monjos observaren
corren ansiosos vers Vós, oh llum suau!
Reina dels cels que els serfins baixaren,
dau-nos abric dins vostre manto blau.
Alba naixent d'estrells coronada,
ciutat de Déu que somià David,
a vostres peus la lluna s'és posada,
lo sol sos raigs vos dona per vstit.
Dels menorquins sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient:
siau pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors lo port de salvament.
Aconsoleu a qui la pàtria enyora
al veure's trist de l'illa separat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
tornau a Déu los cors que l'han deixat.
Mística font de l'aigua de la vida,
rajau del cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixa-li per florida;
feu-ne, si us plau, lo vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen,
ditxós lo cor que s'obre a vostra llum;
Rosa del cel que els Serafins voltegen,
a ma oració donau vostre perfum.
Cedre gentil de Líbano corona,
Xiprer florit en l'espanyola Sion,
lo fruit sagrat que vostre amor nos dona
és Jesucrist, lo redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història,
i és lo Toro lo nostre Sínaí;
sien per tots l'escala de la glòria
eixos penyals del poble menorquí.
Rosa de maig, Morena de la serra
del món brillant estel,
il·luminau la menorquina terra
guia-nos cap al cel.