Vilafranca, vila de 3.036 persones, està situada en una hermosa planura, amb clima saludable. Té una iglésia parroquial, tres convents de frares, un de monges i un quartel. El terreno és pla, fèrtil i abundant de grans i vi, del qual se fabrica molt aiguardent per Amèrica i altres parts, fent-s'hi grossa collita de figues. És vila recomandable per los molts càntirs que s'hi fabriquen, sombreros i moltes teles de cànam i lli.
La parròquia, en el centro de la vila, és d'una proporcionada nau, dedicada dita iglésia a la Verge Santíssima Assumpta, i molt capaç. En lo mig de la iglésia és lo cor, amb número d'alguns 40 beneficiats o més, que inclou amb lo vicari perpètuo. Venera-se de sos patricis lo cos del gloriós sant Fèlix presbítero, màrtir, patró d'aquella vila, el que queda col·locat dins d'una urna o sepulcre en son altar, sota del major, amb sa escalinata per baixar-se a dita capella, i voltant capelles, a no equivocar-me, per los costats i detràs de l'altar major. Lo altre patró de Vilafranca és sant Jucundo, que se fa lluïda festa en la mencionada parròquia en lo dia 9 de febrer. Les capelles són iguals i circueixen tota la iglésia, blanca en tot lo de dintre, i nou des d'alguns 32 anys lo frontispici fins a mitja iglésia, per haver caigut tot aquell tros; i jo, la primera vegada que passí per Vilafranca anant a Tarragona amb mos pares (que gosen de glòria) i tenia 7 anys d'edat, viu sols a mitja iglésia en peu i la restant a terra. La fatxada és ben construïda i sota del gran òvalo amb sa vidriera de vidres cristal·lins, i pintada de vàrios colors, una imatge de Nostra Senyora. Corra una balustrada sobre del portal major, quedant davant de la parròquia una plaça capaç, la que a més d'algunes cases inclou les dos capelles del Socors i de la Congregació dels Dolors de Maria, pegada una capella amb l'altra. Dos altres portals hi ha col·laterals en la parròquia. Té un orgue prou gran, a lo menos sa caixa, però és medià de veus i no d'allò més sonores.
Lo campanar és d'hechura ochavada i de prou elevació i amplària. Sobre d'est n'hi ha altre més petit amb la mateixa configuració, amb sos finestralets, i dintre queden col·locades les campanes del rellotge i la d'hores, que és molt grossa i fina, semblant a la del rellotge de la catedral de Girona, la que també toca les oracions. Acaba est campanaret amb cucurulla, com lo de Santa Caterina de Barcelona, i té al capdamunt un àngel de bronze que senyala los vents i empunya en la mà una banderola. Les demés campanes queden en los finestrals més baixos, sent les 3 majors ben consonants, principalment lo Sant Major i la Maria Salva. [...]
Al costat de la parròquia hi ha un carrer frente del campanar a on se compra i ven la verdura i fruita, a l'últim se estretxa molt al desembocadero a la plaça major.