Vell i nou
La capital de les Terres Andorranes té un monument famós: és la Casa de la Vall, seu de la justícia —com ella mateixa s'anomena— i grandiós edifici tot ressonant de tradició i de patriarcalisme. Com el paisatge, també palesa una dissonància. Els trespols enfustats, les llars de foc, els gruixuts gambetos dels consellers penjats a una paret... tot evoca freds, neus i glaçades, i ara, per les finestres obertes de bat a bat, el sol fa entrar raigs de llum a l'interior i escalfa joiosament les grans sales desertes. La biblioteca que uns catalans del Principat hi enviaren —intacta, polsosa— està abandonada i no pot acomplir la missió de relligar els andorrans a la nostra cultura. Ells, però, poc temps poden tenir per a llegir: llurs feines habituals no estan gaire relacionades amb les ocupacions de l'esperit. Homes d'acció, posen esment al guany tangible per sobre de tot altre.