Valldigna
El rei Jaume II, jacent a Santes Creus,
amb l'abat Bonanat un dia cavalcava
per la vall d'Alfàndec, tan grassa de conreus,
i de gemor esplendent, que el rei Jaume exclamava:
— Vet aquí una vall digna per a fer-hi un monestir
de l'orde cistercenc! — «Valldigna, sí, en efecte,
— digué, amatent, l'abat —. El nom va fer camí,
la idea en ell sotjà i es convertí en projecte.
La vall va viure a lloure la màgia dels carreus
i en ell van fundar, per Déu i en la natura,
la casa de Valldigna, filial de Santes Creus,
joiell preat del regne amb nom de gràcia pura.