Una sessió del Consell, amb dinar

Però, per interessants que fossin los assumptos del Consell, al punt que va ser l'hora, van sortir de rotllo per assentar-se a taula. Vam traslladar-nos, doncs, al menjador, i vam assentar-nos a taula, a qual cap va posar-se lo Síndic primer, lo qui va tenir l'amabilitat d'oferir-me la cadira del seu costat.

I va servir-se'ns un dinar abundant i senzill, guardant totes les costums tradicionals dels dinars del Consell. Va donar-se'ns dues vegades escudella. No vàrem beure més que vi negre de La Seu i aiguardent a postres. Vam menjar les clàssiques ametlles torrades i ensucrades. Tots los plats van ser del país i formats de carn de moltó o cabrit, pollastres i pernil. A postres no va haver-hi ni un sol brindis. Tan bon punt com haguérem pres lo cafè, vam alçar-nos de la taula i los consellers van tornar a rotllo mentres que els designats d'entre ells se dirigien a l'hostal vestits en trajo de cerimònia (barret de gresol i gambeto negre) a buscar els delegats dels Coprínceps.

Al poc rato van arribar aquestos a la Casa de la Vall sens excitar ni la curiositat dels veïns d'Andorra. Quan van atravessar lo pati, no hi havia en aquest més que los meus companys, jo i la força dels nou homes que van formar per fer los honors als visitants. Sens deturar-se enlloc, van ficar-se en la sala del Consell i després de tres o quatre hores de discussió no van lograr res més sinó que els consellers, per unanimitat, se neguessin a ses pretensions, que no eren altres que obligar-los a fer noves eleccions de conformitat a les bases que s'havien cregut en lo dret de publicar. Lo Consell va negar-los aquest dret de barra a barra.