Una santa pastora
Una santa pastora
dintre la font
mira com surt l'aurora
sobre son front.
Se mira entre les roses
de l'alt roser
i diu: -Qui us ha descloses,
que hermós deu ser!
Ditxosa fontanella.
que amb ton cristall
d'eix cel que s'enrosella
fas de mirall.
Tu encara ets més ditxosa
-respon la veu-
puix en ta ànima hermosa
se mira Déu.