Ubicat en ple vessant de la Carbassa encarat a migjorn, sota el turó emboscat de la Llacuna i entre els torrents de Prat de Codines i de la Guilla —aquest darrer creuava el clot de Matamoros— , Talltendre estava situat en un indret elevat que dominava bona porció de la plana cerdana i de la solana. No en va, n'era la població més important pel que feia al nombre de gent que hi vivia i a la quantitat de cases, les parets de les quals li configuraven la major part de les muralles de protecció, sobretot per la banda més alta, on tan sols unes estacades fixades amb pedres cloïen els passos cap als carrerons. Pels flancs, en canvi, a dreta i esquerra dels dos portals, els murs, de prop d'uns vint pams d'alçada, resultaven més ferms, així com al costat de baix, encarat a les calmes del tossal ras i al collet on hi havia el proper Ordèn.
Les construccions interiors eren d'una sola planta, llevat de la torre de guaita, força més destacada i dominant la totalitat del veïnat. La majoria eren bastides amb pedres de coloracions diverses, grises o bé rogenques, en funció de llur procedència. Com a Talló, disposaven de dues entrades, una per a l'habitatge i l'altra per a les quadres. Les cobertes, de bàlec amb algunes — poques— de lloses, abundants des d'allí en amunt. La fusta, dels nombrosos pins que arribaven, formant boscos extensos, fins a un centenar de passes a septentrió. Sota el poble, però, el terreny es tornava més aspre o bé amansit a causa dels murs que afermaven els petits conreus. Aquí a penes no hi havia cap arbre, de no ser freixes, oms o pollancs que delimitessin els camps.