Torrentols de passes primerenques

que no seran mai cendra

que el temps pugui escampar.

Són bri d’herba tendra i fresca,

són umbel·les de vida,

empremta, eternament,

que els prats del meu poblet

han sabut resguardar.

Avui, jo les escric,

amb blau, amb verd, amb blanc,

amb or de purpurina

i amb fúcsia de barset.

Tinc set deus d’aigua viva

i una escalfeta de brases

d’un raconet de món

—alguns diran perdut—

que es diu Pas de la Casa.