TARDOR A TAGAMANENT
Carles Riba
Les ruïnes
del convent
són soliues,
molló etern
sota núvols
espremuts
per vent rúfol
que aigua escup.
Salten cabres
com isards
i dels arbres,
cingle avall,
cau volada
de tudons
a ratxades
i a rombolls.
Draps de cuina,
núvols bruts,
lluor llunya,
llargs retrunys,
aigualeres
torrentals
vers Centelles
i ventalls
fets d'asperges
d'aquell cell
que rumbeja
pel Montseny.
Ta bellesa
canviant
és excelsa
sota el llamp
i amb campana
ventant vent
l'aplegada
hi és a temps.