Són molts els artistes que, a més d'en Mir, en llurs obres han deixat constància dels bells paratges de Mollet i del seu terme municipal, entre els quals l'escenògraf i paisatgista Josep Rocarol, que va viure alguns anys en una torre de l'adoberia francoespanyola. Generalment, són les belleses naturals d'un poble les que toquen algun dels seus fills amb la gràcia de l'art que se'n desprèn, i aquest ha estat el cas del pintor Joan Abelló i Prat, a qui el paisatge de la seva terra nadiua deu una de les expansions més notables, comparable a la que va portar a cap el franc, fecund i lluminós autor de L'alzina i la vaca. Joan Abelló i Prat, artista també molt personal, segueix la tònica dels temps actuals, però sense ofuscacions diguem-ne atrevides, i això ens garanteix que els seus paisatges del Vallès, del seu Vallès, mai no podrem confondre'ls amb els d'un altre indret, i encara menys amb paisatges de quimera.