Situada aquesta edificació entre boixos i sembrats...

Situada aquesta edificació entre boixos i sembrats i en el veïnatge de boscos i roquers, la seva gràcia arquitectònica i la seva pàtina venerable proporcionen una impressió d’arcaisme, que sobta. Tancada i barrada, sembla defensar-se en la seva solitud contra les intrusions. En arribar-hi, s’obliden la pretensió d’urbanisme i l’enrenou de baix. Un alè de pau i de fortitud omple l’espai i fa creure que s’és plenament a muntanya i en un país d’antic llinatge. S’està com alliberat d’un modernisme que no se cercava. El paisatge és ple del to que hom anava a demanar-li. 

Però la impressió dura poc. Vora la capella es veu un edifici modern, enlairat en un turó. És l’estació del funicular que puja de vora les Escaldes. Al seu entorn hi ha barraques de fusta, raïls i cables. Ben a prop, es troba el que fou llac d’Engolasters, ara indret amb una mica d’aigua i on un escamot d’obrers aixeca murs, fa córrer vagonetes i treu terra. Demà serà el definitiu vençut, condemnat a moure les turbines d’una central elèctrica. La «visió andorrana» de l’entorn de la capella de Sant Miquel d’Engolasters —tan a la vora!— no s’hi repeteix.