Silenci
A Maillol
Aquest camí no sé on mena
enmig del brusc i el ginestó,
l'estepa hi fa sa rosa ofrena,
l'abril és tendre en l'arbrissó.
Dins l'ombra verda de l'alzina
tot és quiet, sols fa remor
l'espantadissa salvatgina.
El camí s'obre en la claror
d'una oliveda recollida,
terra nua entre cada oliu;
per l'esperit model de vida,
pau estesa, somni soliu.
El caminet de nou s'endinsa
i vaig seguint els meus encants,
dintre el bosc llisa una llum minsa,
pel camí fosc neixen brillants.
Tots els ocells de primavera
s'apleguen vora el Gimenell,
tinc la frescor de la ribera,
i la frescor del cant d'ocell.
Que el camí fini o comenci,
passant de l'ombra a la claror,
s'hi cull la rosa del silenci,
i no en conec de goig millor.