Si del barri de Santa Rosa de darrera l'estació, o del pont sobre el Besòs, anéssim en avió fins a Gallecs, que és com dir anar-hi a vol d'ocell, el nostre esperit es sentiria envigorit per la transparència i harmonia d'aquest paisatge sense gaires accidents, tapís ingent teixit a mà pels homes que han sabut aprofitar els elements naturals per embellir la terra que els nodreix.
Gallecs! Les primeres cites documentals d'aquest poble agregat al seu municipi són de l'any 956, de quan se'n deia Gallecus. En el segle XIV, Mollet, Parets i Gallecs formaven una sola batllia. La seva capella, dedicada a Santa Maria, la decorà una dama amb pintures estil fauve. Li fan companyia unes quantes cases, ben poques, però aquest paratge bosqueró no dóna pas una impressió de solitud, car el terme de Mollet, d'un cap a l'altre, té una palpitació d'humana vitalitat que ho anima tot.