Secardí, el rostre de terra-cuita, llavis prims, irònics, i uns ulls petits, fiblant de dins les conques ben obertes, amb una lluïssor insistent, metàl·lica.
Perfil de vell patró mariner ianqui, entusiasta de la germana pipa (els torterols del seu fum li solucionen tots els embulls gramaticals), i enemic irreconciliable de la llei seca.
El primer esportiu de Catalunya i també la seva primera potència digestiva.
És el més genial arquitecte de la llengua catalana rediviva. Per un caramel, però, és capaç de vendre's un verb caçat de fresc.