Sarcòfag d'Hipòlit
Dedicat a Manolo Álvarez Icart, que el va trobar
El dia que van treure el sarcòfag
era un dia com avui,
li corrien les ones a repèl,
polvoritzades, a l'aigua.
De mort no en duia cap
i tota la inquietud
era gravada al marbre.
Arrencat de tentacles vigilants,
eixí del seu llit verd bavós dels besos
d'ocultes criatures de rocam.
Ara, al museu, no sabem ben bé
si ens recorda la mort
o ens retorna la mar.