Santa Maria del Miracle
abandonada vora el mar,
al mig del cercle de les ales
de les gavines o el passat.
Santa Maria del Miracle,
ones i segles, vénen, van,
des de Mallorca a Tarragona
i vers la veu des de la sang.
Santa Maria del Miracle,
més majestat que soledat.
Rellisca l'aire per les galtes
d'àngels que foren i seran.
Retronen segles entre els marbres.
El bosc té a l'aire l'arrelam.
Santa Maria del Miracle.
Nues donzelles i gegants.
¡Oh caragol de mar a l'aire,
on la maror deis segles va
—Santa Marta del Miracle—
vers el present des del passat!
Música fina i perdurable
corrent pels còdols i pel gram.
Santa Maria del Miracle,
on ancorà l'Eternitat.
Rellisca l'aire per les galtes
d'àngels que foren i seran.
Santa María del Miracle...
Remor de precs i de cavalls.