Sant Miquel del Fai
A Clementina Arderiu
Bella fondalada d'aigua en baterola
i cristall que brum i esquitx de viola
on la quietud no s'ajoca mai:
Sant Miquel del Fai.
Roca sobre roca, tebior d'espluga,
eco que delira, flora benastruga,
animat retaule, lirisme de lai:
Sant Miquel del Fai.
Degotalls d'argent, cascada de ruixa,
pregaria de sant, remugueig de bruixa,
fressar de canyars, ramalla en desmai:
Sant Miquel del Fai.
Gotellam dispers, escumeig, boirina,
sacsonada al cingle com rugosa sina
que en pondre's el sol es tenyeix de bai:
Sant Miquel del Fai.
Cap ella arrupida al galter incrustada
com per no mullar-se, com arreconada,
com esporuguida, pàl·lida d'esglai:
Sant Miquel del Fai.
Gruta de misteri i veu aigualida
en llacs soterranis de limfa adormida
i rates pinyades com retalls de fai:
Sant Miquel del Fai.
Salt del Rossinyol, cortina en finestres
de façana trista i cairells agrestes
que l'aiguada escampa amb un riure gai:
Sant Miquel del Fai.
En la fonda gorga de la Balma Rossa,
L'aigua, com les goges, es desfà la trossa
i el sol s'hi cabussa en cerca d'esplai:
Sant Miquel del Fai.
Llac en cova santa, santa imatge en cova
on el sant posava ses virtuts a prova,
i borbolls d'escuma com rissos de xai:
Sant Miquel del Fai.