Sant Miquel de Llotes
Atapeït, els olius li fent cinta,
el pou rodó ha servat negra nit;
silenci gris que el gall sonor esquinça
i el sol, amunt, respon amb altre crit.
El campanar té encara l'ull de fosca;
de forma pura, el xiprer sembla el vas
on s'aplegà dels temps la cendra morta.
Un torterol corona el pobre mas.
Llisa la llum des del coll de la Llosa,
el mas d'en Marc s'encén com viu coral,
floreix el bosc en el vellut de l'ombra
i vora el pou ja perleja el poal.